Resultats de la cerca

Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Ha obert colleccions en un ventall ampli de gèneres literaris com ara la narrativa “Tros de Paper”, “Narrativa/Empúries”, la poesia “Migjorn”, “El Ventall”, l’assaig “Biblioteca Universal Empúries”, l’estudi universitari “Les Naus d’Empúries” i la literatura juvenil “L’odissea”, “El laberint de paper”, entre d’altres El 1994 inicià un procés de fusió amb Edicions 62 Des del 1997 coedita amb l’editorial Anagrama la versió catalana de diversos llibres En els darrers anys, fins al 2004, Editorial Empúries tingué com a editor Bernat Puigtobella i es consolidà, dins del Grup 62, pels èxits…

L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Fundat l’any 1955, fou impulsat per Xavier Morros i Enric Berengueras en unes installacions del Centre Catòlic Debutà a competir en lligues provincials de Barcelona fins que l’any 1993 pujà a divisió d’honor estatal Jugà durant tres temporades a la màxima categoria i en destacà Josep Maria Palés Des del 1997 juga entre primera i segona divisió estatal Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya per comarques 1989, 2004, 2006 Un dels millors jugadors fou Ramon Junyent

Fou publicada per Edicions Aram com a encàrrec de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Joan Carles Tomasi en fou el coordinador general A partir de l’abril del 1984 se’n feu càrrec exclusivament Edicions Aram per desavinences amb la federació Alguns dels seus collaboradors foren Manuel Vázquez, Manuel Pomares, Manuel Alonso, Xavier Sagués, Nil Bohigas o Toni Garcia, entre d’altres Adaptà els continguts a les noves modalitats dels esports d’aventura

Gestiona els equips del Club Ciclista Palafrugell, principalment els de les ca-tegories sub-23 i elit, des del 1997 El 2005 dirigí l’equip continental Catalunya-Ángel Mir que guanyà la Volta a l’Algarve i una etapa de la Vuelta a Astúries, ambdós triomfs aconseguits per Xavier Tondo, i una altra etapa a la Vuelta a Castilla y León, a càrrec de Carles Torrent L’any seguent feu de mànager de l’equip sota la denominació de Massi