Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
tragèdia
Teatre
Obra dramàtica d’estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Bé que, a la Poètica , Aristòtil la descriu com una “representació imitadora d’una acció seriosa, concreta, d’una certa grandesa, representada, i no narrada, per actors, amb un llenguatge elegant, emprant un estil diferent per a cadascuna de les parts i que, per mitjà de la compassió i de l’horror, provoca el desencadenament alliberador d’uns tals efectes”, resulta difícil de descriure què és una tragèdia Així, des de Goethe, que la definí com un conflicte sense solució “tot el tràgic es basa en un contrast que no permet cap sortida al mateix instant en què apareix o sembla haver…
diplomàcia
Història
Política
Dret
Organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’musa’ és…
xampany

Ampolla amb els dipòsits al coll, abans del degollament
© C.I.C - Moià
Enologia
Vi escumós criat en cava originari de la Xampanya o elaborat en altres zones a l’estil de la Xampanya.
El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…
miniaturització
Electrònica i informàtica
Reducció de les dimensions dels aparells electrònics, imposada per raons de necessitat (com en medicina, tècnica aeroespacial, etc) o de comoditat (com en els aparells de consum).
La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
aixaragallament en mantell
Hidrografia
Escorriment en mantell de les aigües temporeres, sovint de gruix escàs, provinents de la pluja o de la fusió de la neu, que formen xaragalls.
El mantell d’aigua, que es presenta com una superfície líquida ben unida, circula per una munió de petits solcs o xaragalls, damunt els quals fa, a petita escala, una triple funció erosiona, transporta i sedimenta Si les precipitacions són molt violentes i esporàdiques i el pendent és acusat l’erosió pot esdevenir més forta i pot donar lloc a una sèrie de petits barrancs que es ramifiquen ràpidament badlands de les zones àrides La força erosiva és, però, molt menys activa en les zones de clima temperat, ben protegides pels mantells herbacis i boscs aixaragallament