Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
gregarines
Protistologia
Ordre de protozous de la classe esporozous que atenyen de 7 a 5 000 μ i són paràsits del tub digestiu o de la cavitat celòmica d’invertebrats, particularment d’artròpodes i d’anèl·lids.
Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades
giró
giró
Heràldica
Peça ordinària en forma de triangle rectangle amb un vèrtex al centre de l’escut, un dels costats a la vora d’aquest i l’altre a la línia del truncat o del partit.
Cal expressar-ne sempre la posició
gecònids
rèptil escatós saure gecònid: dragó comú
© Fototeca.cat
Herpetologia
Família de rèptils del subordre dels saures que ateny fins a 35 cm de llargada (amb la cua i tot) i amb el cos deprimit i cobert de grànuls o escates còrnies, freqüentment entremesclats.
Sovint tenen els ulls coberts per una membrana transparent semblant a la de les serps Inclou nombroses espècies, agrupades en uns seixanta gèneres de les regions càlides i temperades, entre les quals el dragó comú , que habita als Països Catalans
feocromocitoma
Patologia humana
Tumor desenvolupat a partir de les cèl·lules cromafíniques, que són les encarregades de sintetitzar, emmagatzemar i secretar l’adrenalina i la noradrenalina, i que es troben a la medul·la suprarenal o en llocs aberrants.
La seva simptomatologia és conseqüència d’un augment important de les catecolamines a la sang, i dóna lloc a crisis hipertenses, hipertensió permanent, hiperglucèmia, trastorns cardíacs, etc El tractament adequat és el quirúrgic
eufòrbia
Fulles i flors d’eufòrbia
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o arbustives, de la família de les euforbiàcies, de fulles simples, de flors unisexuals típicament disposades en una inflorescència pseudàntica anomenada ciati, de fruits capsulars i de llavors amb carúncula.
Les epècies d’eufòrbia que creixen als Països Catalans, generalment herbàcies, solen segregar un làtex blanquinós, per la qual cosa reben el nom genèric de lleteresa i d’altres de semblants
llampàs
Transports
Manyoc de filàstiques lligades per un extrem per mitjà d’un cap en forma de gassa, per on hom l’agafa, utilitzat per a netejar o eixugar la coberta, els costats del vaixell, etc.
krarupització
Procediment de càrrega contínua d’un cable telefònic, ideat per C.E.Krarup (1872-1909), consistent a disposar helicoïdalment un enrotllament de ferro o d’un aliatge magnètic al voltant de cadascun dels conductors del cable.
És emprat especialment en els cables submarins
haplografia
Diplomàtica i altres branques
Fet que es dóna en la transcripció de texts i que consisteix en el salt d’una lletra, síl·laba o paraula a altra, que es repeteix a poca distància amb omissió de les intermèdies.
nativisme
Filosofia
Teoria segons la qual la representació dels conceptes té un caràcter innat i és prèvia a qualsevol sensació o a qualsevol conjunt de sensacions, per tal com no és condicionada a una elaboració mental.
El nativisme deriva principalment del pensament kantià, i ha tingut entre els representants principals Stumpf, Panum, Hering, Müller i WJames
mugró
Anatomia animal
Papil·la situada al centre de l’arèola mamària, de forma cònica o cilíndrica, amb l’extremitat lliure arrodonida, amb solcs i arrugues en la seva superfície i petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors.