Resultats de la cerca
Es mostren 68269 resultats
atletisme
Esquema d’una pista d’atletisme
© Fototeca.cat
Esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.
Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…
arpó
Caçador amb arpó
© Fototeca.cat-Corel
Pesca
Instrument de pesca consistent en una barra de ferro o d’acer proveïda, en un extrem, de pues dirigides cap endarrere, anomenades llengüetes, les quals impedeixen que la presa es desclavi un cop enfilada.
Els arpons clàssics són, generalment, proveïts de mànec i llançats a mà Han esdevingut especialment coneguts els grans arpons que eren emprats en la caça de la balena, del catxalot, etc en les formes més modernes, els arpons presenten llengüetes que es mantenen replegades sobre l’eix i es despleguen dins la carn de la víctima dofinera Actualment per a la caça dels cetacis hom empra arpons de llengüetes desplegades proveïts d’una càrrega explosiva que mata l’animal, els quals són llançats mitjançant canons especials un cap de corda permet de llevar la presa Hom empra també arpons amb cap…
argent col·loidal
Química
Denominació genèrica de les solucions col·loidals d’argent (o dels sòlids que donen tals solucions) que hom obté, per reducció en condicions apropiades de sals solubles d’argent (col·largol), bé per polvorització elèctrica (electrargol).
De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides
apòsit
Bena, gasa, cotó, etc, a vegades impregnats d’alguna substància medicamentosa, que hom col·loca damunt una regió lesionada o emmalaltida (ferides, llagues, cremades, etc) per tal de protegir-la i facilitar-ne el guariment.
apogàmia
Biologia
Producció d’un embrió, per via asexual, a partir d’una cèl·lula del gametòfit (sac embrionari), que no és de l’ovocèl·lula; p ex, d’una sinèrgida o d’una antípoda, a les angiospermes.
Es tracta, doncs, d’una forma d'apomixi Quan la cèllula que origina l’embrió és diploide hom parla d' apogàmia somàtica , i quan és haploide, d' apogàmia generativa És sinònim d’agamospèrmia
Missió Planeta Terra
Astronàutica
Programa que pretén explotar els resultats de l’exploració de l’espai per al millor coneixement de la climatologia terrestre i la predicció de possibles catàstrofes naturals com ara riuades o onades de fred.
És format per diversos programes de la NASA i altres agències i les dades són proporcionades per satèllits de teledetecció i meteorològics, els vols dels transbordadors i mesures a estacions terrestres
bomba química
Militar
Bomba carregada d’un producte químic d’acció diversa (vesicant, lacrimògena, sufocant, urticant, etc) que es disposa en forma d’aerosol o vapor en esclatar l’artefacte per acció d’una càrrega explosiva auxiliar.
bertrol
Pesca
Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols generalment de fusta o de ferro que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca.
Hom l’empra, calat contra corrent, sobretot per a pescar anguiles
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
barnilla
Cadascuna de les làmines, tires o tiges llargues, fortes i flexibles, de fusta, metall, os, barba de balena, etc, que formen l’armadura que sosté un paraigua, una ombrel·la, una cotilla, un ventall, etc.