Resultats de la cerca
Es mostren 40234 resultats
Miguel Luque Ávila

Miguel Luque Ávila
Comitè Paralímpic Espanyol
Natació
Nedador discapacitat.
Formà part del Club Esportiu Minusvàlids Sant Rafel i del Club Natació Parets, on practicà basquetbol i natació Debutà en competicions de natació l’any 1994 Participà en cinc edicions dels Jocs Paralímpics i en totes guanyà una medalla en 50 m braça l’or a Sydney 2000 i Atenes 2004, la plata a Londres 2012 i Rio de Janeiro 2016, i el bronze a Pequín 2008, on també aconseguí la medalla de bronze en 4 × 50 m estils Especialista dels 50 m braça, fou campió del món 2002, 2006, 2012 i d’Europa 2001, 2009, 2011 de distància D’altra banda, en 150 m estils fou medalla de bronze al Campionat del Món…
José María Llobet Artemán
Automobilisme
Pilot de motociclisme i automobilisme.
Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de…
Club d’Esquí Berguedà
Esquí
Club d’esquí de Berga.
Fundat l’any 1928 amb el nom de Centre Excursionista de Berga, el 1939 adoptà la denominació actual Els seus orígens es remunten a la pràctica de l’excursionisme i de l’esquí que els membres del Centre Excursionista de Catalunya practicaven al Berguedà al principi del segle XX Fins la dècada de 1960 practicà l’esquí als Rasos de Peguera, un dels primers indrets de Catalunya on es practicà aquest esport L’any 1954 participà en la primera edició de la Jornada d’Esquí d’aquesta estació, on es realitzaren proves de fons i d’eslàlom gegant El 1963, aprofitant els Campionats de…
Club Natació Sant Feliu

Jugadores de waterpolo del Club Natació Sant Feliu
Club Natació Sant Feliu
Natació
Waterpolo
Club de natació i waterpolo de Sant Feliu de Llobregat.
Fundat al desembre del 1969, començà entrenant-se a la piscina Sant Jordi Al juliol del 1971 s’inaugurà la piscina municipal de Sant Feliu on, al novembre del mateix any, disputà el primer partit oficial de waterpolo A partir del 1972 començà a participar en els Campionats d’hivern de natació i en partits de la Copa Catalana de waterpolo Durant part dels anys setanta fou una secció esportiva de l’Ateneu de Sant Feliu de Llobregat i al febrer del 1985 acollí el Campionat d’Espanya de natació sincronitzada Els nedadors participen en el Campionat d’Espanya i de Catalunya en totes…
Joan Edo Pruja
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el collegi Maristes de Sants Com a juvenil jugà al RCD Espanyol, després ho feu al CH Piera, a tercera divisió, i la temporada 1962-63 debutà a la màxima categoria amb el Mercantil d’Igualada, on milità fins l’any 1964 Posteriorment jugà cinc temporades al CE Vendrell, dues al RCD Espanyol i nou al CE Arenys de Munt, on penjà els patins el l980 Fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa 1977 Amb la selecció espanyola júnior, guanyà dos Europeus 1964, 1966 i amb l’absoluta fou subcampió d’Europa 1967, dues vegades campió del món 1970, 1972 i una vegada subcampió de la…
Jordi Bargalló Poch
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Davanter format al Club Esportiu Noia, debutà a la divisió d’honor la temporada 1997-98 Posteriorment jugà al Liceo de La Coruña 2002-06, a l’Igualada 2006-08 i de nou al Liceo, on jugà des de la temporada 2008-09 fins a la 2015-16 L’any 2016 fitxà per l’Oliveirense portuguès i el 2021 retornà al Club Esportiu Noia on jugà fins al final de la temporada 2024-25 quan es retirà En el seu palmarès hi ha tres Copes d’Europa 2003, 2011, 2012, tres Supercopes d’Europa 2003, 2012, 2017, dues Copes Intercontinental 2004 2012, dues Copes de la CERS 1998, 2010, dues Copes del Rei 1998, 2004, una Lliga…
Joan Genís Peris
Música
Compositor valencià.
La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…
Lovro von Matacic
Música
Director d’orquestra eslovè.
Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’Òpera de Berlín El 1958…
Berislav Klobučar
Música
Director d’orquestra croat.
Estudià a Salzburg amb Lovro von Matačić i Clemens Krauss Entre el 1943 i el 1951 dirigí a l’Òpera de Zagreb El 1953 debutà a l’Òpera de Viena, on basà la seva carrera musical fins el 1996 A banda, al final dels anys cinquanta dirigí sovint a Berlín, especialment a la Städtische Oper Del 1960 al 1971 fou director a Graz, mentre iniciava la seva carrera fora dels circuits germànics El 1968 debutà al Metropolitan de Nova York, teatre on a partir d’aleshores fou convidat a dirigir regularment, especialment el repertori wagnerià Posteriorment dirigí a la Reial Òpera d’Estocolm 1972-81 i Niça 1983…
Ernst Peter Johannes Maag
Música
Director d’orquestra suís.
Estudià a Zuric i Ginebra, on fou deixeble d’A Cortot, E Ansermet i W Furtwängler, entre d’altres Inicià la seva carrera professional al Teatre de Bienne, on romangué del 1949 al 1951 Posteriorment dirigí a l’Òpera de Düsseldorf 1952-54 i a Bonn 1954-59 Entre el 1964 i el 1968 fou el primer director de la Volksoper de Viena i entre el 1971 i el 1977 ho fou a l’Òpera de Parma Treballà alguns anys a Berna, primer com a director permanent de l’Orquestra Simfònica de Berna 1984-91 i posteriorment com a director musical de l’Òpera d’aquesta ciutat 1986-91 La seva trajectòria en teatres d’òpera…