Resultats de la cerca

Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament

Jaume II, encara inexpert en matèria de diplomàcia, mostrà massa interès a assegurar la pau a fi de poder resoldre el conflicte de Sicília, i el rei castellà obtingué la confirmació de les fronteres entre els dos regnes fet que tallava la futura expansió peninsular dels dominis catalans i la promesa d’ajut català a Castella en cas de guerra contra els musulmans com s’esdevingué més tard a Tarifa Hom establí també el matrimoni entre Jaume II i Isabel, filla de Sanç IV i de Maria de Molina

Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos  colossos   colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III

Successor d’Arcesilau en la direcció de l’Acadèmia, fou un dels principals representants de l’escepticisme moderat i l’iniciador de l’etapa de l’Acadèmia Nova En una missió a Roma, féu dos famosos discursos amb arguments contraposats sobre la mateixa qüestió, que tingueren un fort impacte en els romans i suscitaren llur interès per la filosofia Adversari de tot dogmatisme, afirmà que hom no pot distingir d’una manera absoluta entre la veritat i la falsedat, i establí un criteri sobre els graus de probabilitat

Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08

Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…