Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’enteniment i…
llei d’acció de massa
Química
Llei que estableix la influènica que sobre la composició d’una mescla en equilibri químic exerceixen les concentracions o masses actives de les substàncies que participen en la reacció.
Si la reacció bé representada per l’equació i les substàncies reaccionants B 1 ,,B i ,B' 1 ,,B' i tenen a l’equilibri les activitats a 1 ,,a i ,a' 1 ,,a' i , la llei d’acció s’expressa matemàticament per la relació on K, anomenada constant d’equilibri , és invariable a temperatura constant Quan es tracta de gasos a pressions moderades, que poden ésser assimilats a gasos perfectes , o de solucions diluïdes que obeeixen les lleis dels gasos perfectes, les activitats poden ésser substituïdes, amb aproximació suficient, per les fraccions molars , i aquestes a llur torn poden ésser substituïdes,…
al·lòfon

Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
neorural
Antropologia
Sociologia
Dit de la persona d’ origen urbà que s’ instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’ agricultura o la ramaderia.
Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de …
gènere
Música
A l’antiga Grècia s’aplicava el mot ’gènere’ o l’expressió ’gènere melòdic’ a la manera de dividir un tetracord en diferents intervals.
Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o enharmònic Gènere…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les Canàries,…
assentament
Construcció i obres públiques
Moviment de descens que fan les terres i els fonaments, pilars o parets d’una construcció a mesura que van rebent el pes de les construccions que suporten.
Els assentaments més importants són els de les terres on descansa la fonamentació, i són més petits els de l’obra pròpiament dita Hom anomena assentament absolut el descens mesurat en centímetres o millímetres de cada un dels elements d’una construcció, i assentament diferencial , la diferència entre els assentaments absoluts Els assentaments diferencials causen moviments desiguals de dalt a baix i, per tant, provoquen esquerdes verticals
rompre’s
Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts.
trencar-se
Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més.
censalista
Dret català
El qui cobra o percep cànon, pensió o prestació censual, en diner o en fruits, per raó de cens o de censal.