Resultats de la cerca
Es mostren 18349 resultats
Saint-Étienne-du-Rouvray
Ciutat
Ciutat de l’Alta Normandia, França, al departament del Sena Marítim, al S de Rouen.
Indústries del metall i papereres Construccions elèctriques i mecàniques
Saint-Dié
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament dels Vosges, França, a la riba esquerra del Meurthe.
És mercat i té indústries tèxtils i mecàniques Hi existiren una cèlebre escola geogràfica i una de les més antigues impremtes del món, on fou editada la Cosmographiae introductio de Waldseemüller 1507
Saint-Chamond
Ciutat
Ciutat del departament del Loira, al Delfinat, França, situada a la vall de Saint-Étienne.
Com a conseqüència de l’explotació hullera, la població s’engrandí, al segle XIX, amb fargues, indústria metallúrgica, fabricació d’armament, etc
Sabaudia
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, al cantó nord del llac homònim.
Fou fundada en ocasió de les obres de sanejament de la regió pontina 1933-34 És centre residencial i d’estiueig
Ruscino
Ciutat
Ciutat ibèrica i després romana que correspon a Castellrosselló, dins el municipi de Perpinyà (Rosselló).
Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen
Los Ruices
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), a uns 13 km de la ciutat.
Rudnyj
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kustanaj, al Kazakhstan, a la riba esquerra del riu Tobol.
Fou creada el 1957, en iniciar-se l’explotació del mineral de ferro i la construcció del complex Sokolov-Sarbajsk Hi ha una filial de l’institut politècnic del Kazakhstan i escoles industrial i pedagògica
Rubižne
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Lugansk, Ucraïna, a 90 km al NW de la capital.
Té fàbriques químiques, d’articles metàllics i de formigó armat Hi ha facultat de l’institut politècnic de Kharkiv i un institut químic
Posnània
Divisió administrativa
Regió històrica de Polònia, al voltant de la ciutat de Poznań, dins la Gran Polònia.
Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional…
la Portera
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), 9 km al S de la ciutat.