Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
Egbert de Wessex
Història
Rei de Wessex (802-839), aconseguí de reunir els regnes anglosaxons sota la seva supremacia, després de llargues guerres.
Bé que a la fi del seu regnat Mèrcia recuperà la independència i Egbert hagué de fer cara a les incursions escandinaves, posà les bases de l’hegemonia posterior de Wessex sobre els altres regnes anglosaxons
extractor de mel
Apicultura
Aparell de centrifugació per a extreure la mel de les bresques.
Hom n'atribueix la invenció a CHruschka, el 1865 Consisteix fonamentalment en una caixa dins la qual hom fa girar ràpidament els quadres per tal de separar-ne la mel Modernament hom empra els extractors radials, amb capacitat per a 45 o 50 quadres, més pràctics i de major rendiment, els quals eviten les possibles destruccions de les bresques, per tal com la força centrífuga no en malmet les parets, com ho fan els altres sistemes
serra de Baza
Serra
Serralada de la part central del Sistema Penibètic, al nord de Sierra Nevada, a les províncies de Granada i Almeria.
Culmina al pic de Santa Bárbara 2 269 m Pren una direcció ENE-WSW, formant una sèrie d’anticlinals esberlats, en els quals afloren esquists cristallins afectats pel plegament hercinià per sobre, les calcàries del Triàsic formen un relleu en cuesta i acaben recobertes per les riques argiles pliocèniques de la depressió de Guadix-Baza A partir del terme municipal de Gérgal canvia el nom pel de serra de Filabres La vegetació és pobra i estepària
vall de Llevata
Vall de l’Alta Ribagorça, formada pel riu de Viu, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, i els seus afluents, el riu d’Erta i el torrent de Peramea.
Al N de la serra de Sant Gervàs, morfològicament pertany a la zona de les Nogueres, caracteritzada ací per una llenca d’argiles triàsiques entre massissos calcaris mesozoics el meridional, part integrant de les Serres Interiors Un retall desprès de la Zona Axial, pertanyent al Carbonífer, explica les mines d’hulla de Malpàs La vall comprèn els antics municipis de Viu de Llevata i Malpàs del terme del Pont de Suert, la vall d’Erta pertanyent a Benés i l’enclavat de…
Quartet de Praga
Música
Quartet de corda txec.
Fundat el 1956, Břetislav Novotný en fou el primer violí El lloc de violí segon l’ocuparen, successivament, Miroslav Richter 1956-57 i Karel Přibyl 1957 Hubert Šimáček 1956-58, Jaroslav Karlovský 1958-68 i Lubomír Malý 1968 foren violistes, i Zdeněk Koníček 1956-68, Jan Širc 1968-84 i Saša Večtomov des del 1984, violoncellistes L’any 1958 guanyà el Concurs de Lieja, i a partir del 1961 els seus integrants abandonaren qualsevol altra activitat per dedicar-se exclusivament al quartet Especialitzat en el repertori txec, sobretot en A Dvořák, de qui …
sepulcre de Boades
Història
Sepulcre monumental romà prop de Boades, del terme municipal de Castellgalí (Bages).
Té forma de temple d’una cella, de construcció rústica Té una planta aproximadament quadrada de 5,10 m per 4,60 m, i és cobert amb volta de mig punt Fou excavat i restaurat el 1932 pels Amics de l’Art Vell Hi foren trobades sitges ibèriques, anteriors al monument, i sepulcres d’inhumació, posteriors a l’edifici
Xunta de Galicia
Òrgan de govern del règim autonòmic de Galícia establert el 1981 per l’Estatut d'Autonomia de Galícia del 1981.
La seu és a Santiago de Compostella Elegida a partir dels resultats de les eleccions al Parlament gallec amb 71 escons fins el 1988, que fou ampliat a 75, des de les primeres eleccions 20 d’octubre ha estat gairebé sempre integrada per partits de centredreta d’àmbit estatal en 1981-85 governà Alianza Popular amb alguns independents, amb l’aliancista Xerardo Fernández Albor com a president De les eleccions del 1985 sorgí un govern format per membres de Coalición Popular , que integrava sobretot membres d’AP El 1987…
marquesat de Giuliana
Història
Títol senyorial concedit per Carles V, a Sicília, el 1543, a Alfons de Cardona i de Luna (mort el 1547), comte de Chiusa i vuitè baró de Giuliana.
Passà el 1567 als marquesos de Castiglione La baronia de Giuliana fou donada el 1399 a Joana de Peralta, i havia passat als Luna, als barons d’Avola i als ducs de Terranova, als quals la comprà 1530 el primer marquès de Giuliana
edicions de música
Música
Publicació de composicions musicals.
Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical…
coll de Balaguer
Collada
Pas de la carretera de Barcelona a València a través dels contraforts de la Serralada Prelitoral, que en aquest sector ( serra del coll de Balaguer
) arriben a la mar.
És una zona deserta entre els pobles del Perelló Baix Ebre i l’Hospitalet de l’Infant Baix Camp, antic hospital del Coll de Balaguer per als qui passaven el coll, límit natural i tradicional entre la regió de Tortosa i el Camp de Tarragona Alguns creuen que abans es deia coll de Lipià o de Llipià, un topònim d’origen preromà, que segons Coromines és possiblement celta Sembla que al seu peu hi hagué el Subsaltus esmentat pels vasos apollinars i que era travessat per la Via Augusta o Màxima camí d' Oleastrum El coll…