Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
la Torre d’en Lloris
Poble
Poble del municipi de Xàtiva (Costera), al N del terme, al límit amb el de l’Énova (Ribera Alta), a la dreta del riu d’Albaida, prop de la confluència amb el de Barxeta.
Les seves terres són regades amb la séquia de la Torre d’en Lloris El 1535 fou desmembrat de Xàtiva i s’hi erigí una parròquia Santa Maria, amb Miralbò com a annex L’església parroquial és dedicada actualment al Roser Antic lloc de moriscs 42 focs el 1609, en fou el darrer senyor el duc d’Almodóvar Fou agregat al municipi de Xàtiva el 1857
la Bullosa
Aiguamoll
Antic aiguamoll de gran extensió situat a la capçalera de la Tet, entre el Carlit i el roc d’Aude als municipis d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes i dels Angles (Alta Cerdanya).
Juntament amb els aiguamolls de la Bulloseta i la bassa dels Ànecs formava el grup de les Bulloses Després de la construcció 1902 d’una resclosa de 350 m de longitud, 15 d’amplària a la base i 20 d’alçària, ha esdevingut un gran pantà pantà de la Bullosa o de les Bulloses , de 13 milions de metres cúbics de capacitat, destinat a la regularitzar l’aigua de la Tet i a la producció d’electricitat A la vora de la resclosa, on arriba una carretera des de Montlluís, hi ha un refugi obert al públic
Beseit
Beseit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant oriental dels ports de Beseit, a la conca alta del Matarranya, que drena el territori amb els seus afluents el riu d’Ulldemó i el riu de la Pena.
El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…
Barbatània
Història
Nom donat fins a l’alta edat mitjana a la regió de Barbastre
que correspon a la meitat oriental de l’actual Somontano (dita el el Somontano
) compresa entre el Cinca i l’Alcanadre.
les Arenes
Barri
Barri de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), el més antic dels de la part alta de la població, originat poc abans del 1936 com a agrupament de petites cases de repòs de famílies barcelonines.
Algars
Castell d’Algars Arc ogival i carreus rectangulars ben escairats
© Fototeca.cat
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Batea (Terra Alta), a la dreta del riu d’Algars (el qual n’ha pres el nom), prop del pont per on passa la carretera de Gandesa a Maella.
Damunt mateix del riu es troba l’església de Sant Joan A l’edat mitjana era un castell Tenia terme propi fins el 1841, que fou agregat a Batea
Garòs
Història
Antic terçó i batllia de la Vall d’Aran que comprèn la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Artics, Laspan i Garòs.
Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons d’Arties i de Pujòlo
Erill la Vall
Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…
malrubí d’aigua
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 20 a 100 cm, més o menys pilosa, inodora, de fulles oblongues incises i de flors blanques amb taques purpúries, reunides en verticil·lastres.
Habita llocs molt humits
els Pujols
Caseria
Caseria del municipi de la Serra d’en Galceran (Plana Alta), a l’esquerra de la rambla Carbonera, dividit entre els Pujols de Dalt i els Pujols del Mig i els Pujols de Baix
.