Resultats de la cerca

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge sobre la batalla…

Després de realitzar els primers estudis musicals al seu país, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra el 1958 Amplià la seva tècnica vocal a París amb Pierre Bernac, i s’especialitzà en lied i oratori Ha cantat amb èxit oratoris de Bach, Händel i Mendelssohn Com a liederista s’especialitzà en Mozart, de qui enregistrà l’edició completa dels seus lieder , i així mateix ho feu amb els de Haydn i Beethoven El 1968 es presentà amb èxit al Lincoln Center de Nova York i el 1973 abordà un dels pocs papers operístics de la seva carrera l’Illia de l' Idomeneo de Mozart per a l’…

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S’especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut És pare de  Carmina , actriu i directora de teatre, i Josep Maria Segimon i Valentí Barcelona, 5 de juny de 1942 - 10 de novembre de 2025, artista i…

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…

Fou deixeble d’Alexander Goldenweiser, amb la supervisió del qual es postgraduà al Conservatori de Moscou el 1954 Un any més tard guanyà a París el segon premi del Concurs Marguerite Long i el 1971 rebé el Premi Schumann de la República Democràtica Alemanya El 1950 començà a fer gires internacionals Del 1965 al 1972 formà trio amb el violinista Igor S Bezrodnyj i amb el violoncellista ME Khomicer El seu repertori comprenia peces clàssiques i romàntiques, a més d’un destacat nombre d’obres de compositors d’època soviètica A partir del 1957 i fins el 1988 fou professor dels conservatoris de…

Estudià a Montreal A diferència d’altres músics que continuaven els estudis a París, es quedà a la seva ciutat natal, des d’on el 1958 contactà amb E Varèse, a Nova York, relació que fou determinant per a la seva evolució musical, com es veu en l’obra per a orquestra Boréal 1959 Cofundà l’associació Musique de Notre Temps i treballà 1956-79 a la CBC com a compositor Entre d’altres, fou professor a la Universitat Laval 1979-97 Una primera etapa creativa culminà amb L’étoile noire 1962 obres com Départs 1968-69 mostren una veu més individualista i madura La segona etapa estigué marcada per l’ús…

Estudià a les universitats de New Hampshire i Harvard, on es doctorà el 1957 Ensenyà a la Universitat de Chicago 1957-60 i a la de Califòrnia, a Berkeley, des del 1960, on també fou catedràtic del departament de música 1969-72 L’any 1974 fou elegit vicepresident de la Societat Americana de Musicologia SAM Fou un expert en l’estudi dels segles XVI i XVIII El seu treball té especialment en compte la història social i política i el desenvolupament de les altres arts, així com un gran compromís amb la música Cal destacar el seu llibre sobre Pierre Attaignant, amb el qual guanyà un premi de la SAM…

Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris  Visions meves  1910 i  Poemes de la Guerra Gran 1914-1920  1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…

La capital és París És limitada al NW per Normandia, al NE per la Picardia, a l’E i el SE per la Xampanya, al SW per l’Orleanès i a l’W pel Maine Constituïda per dipòsits terciaris que reposen sobre terrenys cretacis, forma un altiplà que, enquadrat pel riu Aisne al nord, el Marne a l’est, el Sena al sud i l’Oise a l’oest, decreix en altitud de sud a nord Ben regada, és una regió de rendiment agropecuari molt elevat cereals, bleda-rave sucrera, cria de bestiar a les petites valls predomina l’horta, i als vessants els arbres fruiters Fins a la guerra dels Cent Anys el seu territori fou…

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…