Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
estri
Qualsevol dels arreus, eines i tots altres objectes, especialment manuals, que hi ha en una casa o que hom porta sobre seu, i que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, etc.
lucànids
Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
lona
Indústria tèxtil
Teixit molt fort de cotó o cànem, fet generalment de fils retorts de diversos caps, amb lligat de tafetà i estoreta, usat en la confecció de veles de nau, tendes de campanya, tendals, espardenyes, etc.
llunària
Botànica
Falguera de la família de les ofioglossàcies, de 8 a 20 cm d’alçària, amb una fulla estèril pinnatisecta, de segments en forma de mitja lluna o de ventall, i amb una fulla fèrtil panicular.
Es fa en pastures dels Pirineus i d’altres muntanyes
llar
Llar
© JoMV
Construcció i obres públiques
Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per escalfar-s’hi per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.
lagomorfs
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris, molt afins als rosegadors, que atenyen entre 12 i 75 cm de llargada, segons les espècies, de cua curta o nul·la, potes amb ungles i pelatge dens.
De marxa plantígrada, tenen les potes posteriors generalment més llargues que les anteriors, per tal de facilitar el salt La dentadura, molt especialitzada, presenta dues incisives a la mandíbula inferior i quatre dues al davant i dues al darrere a la superior No tenen ullals, i el nombre de premolars i molars és, respectivament, de tres i dues a la mandíbula superior i de dues i dues a la inferior Les incisives són de creixement continu, i entre aquestes i les premolars hi ha un espai anomenat diastema El règim alimentari és estrictament herbívor El cervell és lissencèfal, l’estómac presenta…
iridàcies
safrà de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Família de liliïflores que consta d’unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, amb fulles allargades, equitants i embeinadores, amb flors epígines, trímeres, hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars loculicides.
Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia Tigridia pavonia lliri tigrat
intussuscepció
Biologia
Sistema de creixement que s’aconsegueix per la intercalació d’un material, de la mateixa natura o no, sobre un altre de ja existent, com és ara el creixement en gruix de la membrana cel·lular.
llengües indonèsies
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica o malaiopolinèsia parlades, de l’oest de Taiwan i les Filipines a l’arxipèlag d’Indonèsia i d’Indoxina a Madagascar, per més de 120 milions de persones.
Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès
in articulo mortis
Dret civil
Locució, que significa «en el moment de la mort», emprada sobretot, entre altres casos, amb referència al matrimoni dut a terme quan un dels contraents és en perill de mort o hi són tots dos.