Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
hiperparatiroïdisme
Patologia humana
Malaltia provocada per l’exageració o funcionament excessiu de les glàndules paratiroides i que produeix descalcificació òssia, trastorns del creixement i del trofisme de l’esquelet, hipercalcèmia, hipercalciúria, debilitat muscular, trastorns neurològics i mentals, etc.
oleàcies
Botànica
Família de ligustrals constituïda per plantes llenyoses de fulles oposades, simples o compostes, de flors regulars, comunament tetràmeres, originàriament hermafrodites, amb dos estams i amb el gineceu súper i bicarpel·lar, i de fruits molt diversos.
Comprèn prop de 500 espècies, pròpies de les regions tropicals i temperades Oleàcies més destacades Fraxinus sp freixe Fraxinus angustifolia = oxycarpa freixe de fulla petita Fraxinus excelsior freixe de fulla gran Fraxinus ornus freixe de flor Jasminum fruticans gessamí groc Jasminum grandiflorum englantina Jasminum officinale gessamí , llessamí Ligustrum japonicum troana Ligustrum ovalifolium troanella Ligustrum vulgare olivereta Olea europaea var europaea olivera , oliver, oliu Olea europaea var silvestris ullastre , olivera borda, revell Philyrea angustifolia aladern de fulla estreta…
nidífug | nidífuga
Ornitologia
Dit de l’ocell que, molt poc després de sortir de l’ou, és capaç de seguir els pares (caminant, nedant o, de vegades, volant i tot) i d’aprendre a alimentar-se tot sol.
mossat | mossada
Faixa mossada
Heràldica
Dit de la peça o moble els perfils exteriors de la qual són torçats en forma de cua d’oronella, de manera que les cues d’un perfil corresponguin als espais buits de l’altre.
mol·lisol
Geologia
Nom aplicat als sòls de perfil AC o de vegades A(B)C, de capacitat de bescanvi elevada, de complex absorbent quasi saturat, i amb un A1 gruixut, de complex argil·lohumífer estable i ric en nitrogen.
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
mílium
Patologia humana
Lesió cutània consistent en la formació de granulacions rodones, com un cap d’agulla, de color blanc o groguenc, escampades per la cara i provocades per l’obliteració dels conductes excretors de les glàndules pilososebàcies.
És anomenat també grútum
metàstasi
Patologia humana
Aparició d’un o més focus morbosos secundaris, sota la dependència d’un fenomen idèntic preexistent en un altre lloc de l’organisme no contigu, que resulta així transferit d’un lloc a l’altre.
Documenta
Art
Exposició artística de periodicitat quadriennal o quinquennal que se celebra a Kassel amb caràcter no comercial, i que s’ha configurat com la gran plataforma de projecció dels corrents més nous de l’art contemporani.
Nasqué el 1955 com a iniciativa dels artistes i intellectuals alemanys per portar a Alemanya les novetats artístiques posteriors a la guerra Els temes de cada edició han correspost als títols següents L’art dels darrers cinquanta anys 1955, L’art dels darrers vint anys 1959, Què entenem avui per art 1964, El com i el perquè de l’art 1968, Interrogatori a la realitat 1972, L’art del procés 1977 i el Diàleg entre artistes de països diferents en l’actual situació cultural 1982 Si anteriorment s’hi havia impulsat l’art europeu d’avantguarda d’una manera molt ampla, en les dues últimes edicions…
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…