Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
sabel·limorfs
Helmintologia
Ordre de poliquets sedentaris els individus del qual habiten dins un tub corni o mucós que segreguen ells mateixos i del qual només emergeix un ventall de filaments que actuen a la manera de brànquies.
La família més important d’aquest ordre són els sabèllids
ruixó
Transports
Àncora petita de tres braços o, més generalment, de quatre i sense cep, emprada en les barques de poca grandària per a ancorar, per a enganxar i treure coses del fons de la mar, etc.
readals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales, integrat per plantes principalment herbàcies, amb fulles alternes, amb flors actinomorfes o zigomorfes, hermafrodites, hipògines, diclamídies i sovint tetràmeres, disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en general secs i dehiscents.
Comprèn bàsicament les famílies de les caparàcies, de les crucíferes, de les papaveràcies i de les resedàcies
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
psique
Psicologia
Terme, usat sobretot pels psicòlegs i psicoanalistes moderns, en comptes dels mots ànima o esperit, que es refereix a la totalitat organitzada dels processos conscients i inconscients i a l’activitat intencional de l’home.
trinxa
Cadascuna de les dues tiretes de roba que hom posa a la cintura d’uns pantalons, d’una armilla, etc, i que serveixen per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o de botons.
tirassa
Agronomia
Tiràs gros en què el mànec és més curt que en el tiràs normal i la post més grossa i que, en lloc d’ésser arrossegat o empès a mà, és tirat per un animal.
tènder
Transports
Vagó especial que va enganxat immediatament al darrere de la locomotora, de vapor o dièsel, de la qual és un complement, i serveix per a transportar el combustible i l’aigua per a alimentar-la.
aspa
Conjunt de les quatre antenes d’un molí de vent i, en general, de quatre o més barres disposades en aspa, com les de l’argue, etc, que serveixen per a fer moure l’aparell.