Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
plantaginàcies
Botànica
Família de personades constituïda per plantes herbàcies o sufruticoses, de fulles simples, sovint en roseta basal; d’inflorescències en espiga; de flors tetràmeres, hermafrodites, de corol·la escariosa i persistent, d’androceu tetrandre i de gineceu súper, clistògames, i de fruits en càpsula pixidial.
Comprèn prop de 300 espècies d’arreu del món, quasi totes del gènere plantatge Plantaginàcies més destacades Plantago sp plantatge Plantago albicans herba-fam Plantago coronopus cervina , plantatge coronat Plantago lagopus morro d'ovella Plantago lanceolata plantatge lanceolat, plantatge de fulla estreta Plantago major plantatge gros, plantatge de fulla ampla Plantago afra herba pucera , pucera Plantago sempervirens plantatge de ca, matafoc
Francesc Xavier Pagès Vital
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Fou campió de Catalunya 1956 i d’Espanya 1957 dels 200 m llisos En els relleus, fou campió català de 4 × 100 i 4 × 400 m amb el Club Natació Barcelona 1956 i de 4 × 100 m amb el CA Stadium 1957 Formà part dels equips del CN Barcelona que milloraren els rècords catalans de 4 × 100 i 4 × 200 m 1956
Jordi
Setmanari
Setmanari infantil, un dels que contenia més elements noucentistes, que hom publicà a Barcelona del febrer del 1928 a l’agost, per impuls d’A.Rovira i Virgili, més exigent, tant pel text com per la presentació, que «En Patufet».
El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic
Foscari
Història
Família veneciana que data de vers el sXI.
La figura més rellevant fou Francesco Foscari Venècia 1373 — 1457, elegit duc el 1423, que promogué l’expansió veneciana cap a l’interior Aliat amb uns altres estats italians, lluità contra el ducat de Milà Fracassada la seva política, fou deposat el 1457 De la primera meitat del s XV data el palau gòtic, de la família, anomenat Ca'Foscari, al Canal Gran
akermanita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup de la melilita, de fórmula Ca2MgSi2O7.
Cristallitza en el sistema tetragonal, en forma de cristalls petits en cavitats de druses, d’exfoliació clara i color gris verdós o marró Té duresa 5-6 i pes específic 2,9
colemanita
Mineralogia i petrografia
Borat hidratat de calci, Ca2B6O11·5H2O.
Cristallitza en el sistema monoclínic, formant cristalls blancs o groguencs Té duresa 4,5 i pes específic 2,42-2,43
la Llebre
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, Orió, el Ca Major i la Coloma.
Conté 72 estels visibles a ull nu, bé que són pocs els brillants L’astre principal, α Leporis , anomenat també Arneb , és un estel supergegant que pertany al tipus espectral F0, té una magnitud aparent visual 2,69 i és a una distància de 410 anys llum
Partit Democràtic Aranès
Partit polític
Partit fundat el 1983 amb l’objectiu de reivindicar i potenciar la personalitat de la Vall d’Aran.
Integrat a Convergència Democràtica de Catalunya , amb Unión Democrática Aranesa UDA, formà la Coalició Aranesa CA-CiU En les eleccions del Consell General d’Aran de 1991 la coalició obtingué 1947 vots 50,9% Al juliol de 1992, arran de la presentació per la UDA d’una moció de censura contra la síndica Pilar Busquets, la coalició es trencà El 1995 el PDA esdevingué Convergència Democràtica Aranesa
llemosí
Lingüística i sociolingüística
Un dels dialectes septentrionals de l’occità, parlat a la província occitana del Llemosí.
Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v
José Granell Amada
Caça
Caçador conegut com Pono.
Soci de les societats de caçadors de les Borges Blanques, de Vinaròs i Diana d’Alcanar, a la qual representa en competició, practica el tir al plat i la caça del conill amb ca eivissenc Fou el primer campió de Catalunya de la modalitat de podenc eivissenc 2009 Anteriorment havia estat el primer classificat de la península a la Copa d’Espanya 2006, 2007, 2008
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina