Resultats de la cerca
Es mostren 2054 resultats
Antonio Fernández Alba
Arquitectura
Arquitecte castellà.
És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los Campos, a l’…
Fèlix Domènech i Roura
Heràldica
Heraldista, fill de Lluís Domènech i Montaner, dirigí les edicions pòstumes de les seves principals obres erudites.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…
John David Hughey
Cristianisme
Missioner protestant nord-americà.
Llicenciat en teologia 1942, es doctorà per la Universitat de Columbia 1951 amb la tesi Spanish Governments and Protestantism 1868-1931 El 1947 arribà a Barcelona, i durant quatre anys coordinà els treballs evangelístics i pastorals de la UEBE Unión Evangélica Bautista Española El 1952 fou designat professor del Baptist Theological Seminary de Rüschlikon Suïssa, el qual presidí 1960-64 El 1964 fou nomenat secretari de la Junta Internacional de les Missions Baptistes de Richmond Virgínia per a Europa i el Pròxim Orient, càrrec que ocupà fins que es retirà 1981 Interessat pel…
Salvador de Madariaga y Rojo
Salvador de Madariaga
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida del muy…
Aureli Joaniquet i Extremo
Història
Periodisme
Política
Història del dret
Advocat, periodista i polític.
Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de…
Manuel Salas i Sureda
Industrial.
De molt jove es féu càrrec dels negocis familiars, els més considerables dels quals eren La Petrolera del Molinar, empresa de refineria de petroli, i La Salinera Española amb factories a Eivissa i a San Pedro del Pinatar Fundà diverses empreses, que tingueren una considerable influència en l’economia illenca, entre les quals La Naviera Mallorquina i L’Agrícola Mallorquina Féu grans inversions en la promoció del camp i introduí noves tècniques de conreus i d’adobs químics Intervingué 1933-34 en l’establiment del Banco Español de Crédito a Palma Políticament fou maurista i, encara…
Ramon Padró i Pedret
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador.
Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris catalans a Cuba, Retrat de…
Joaquim Ymbert i Sot
Economia
Empresari industrial.
Format en coneixements comptables, el 1930 anà a Alemanya a ampliar estudis de comptabilitat i estudiar l’alemany El 1931 emigrà a Amèrica i s’establí a Guatemala Hi desplegà diverses activitats empresarials i industrials creació d’un laboratori industrial d’òptica i d’una fàbrica de materials de fibrociment i també hi impulsà la creació d’una bóvila D’altra banda, esdevingué un gran distribuidor de productes farmacèutics i de materials i equips per a les arts gràfiques Home d’influència social i com a soci de la Cámara de Comercio de Guatemala, hi promogué la creació de la revista i de la…
Josep Maria Socias i Humbert
Política
Polític.
Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de…
Abel Paz
Historiografia
Nom amb què és conegut el militant anarquista i historiador Diego Camacho Escámez.
Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de la Columna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina