Resultats de la cerca
Es mostren 3633 resultats
Nicolás Álvarez Solar-Quintes
Música
Compositor, folklorista i musicòleg asturià.
Com a musicòleg es dedicà fonamentalment a la música de cort i de les capelles reials espanyoles, des de Felip II fins a Carles IV Compongué nombroses sarsueles, i és autor del Cancionero Asturiano
vegueria de Tàrrega
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Antonio de Cabezón
Música
Organista i compositor castellà.
Vida Cec des de la infància, es formà musicalment amb organistes locals i, més tard, a la catedral de Palència amb el mestre García de Baeza El 1526 fou nomenat organista de la reina Isabel de Portugal Després de la mort de la reina, el 1536, passà al servei del príncep Felip i de les seves germanes Des de l’any 1548 serví exclusivament a la capella del futur rei Felip II de Castella, el seu protector, a qui acompanyà en els seus viatges a Itàlia, Alemanya, Flandes 1548-51 i Anglaterra 1554 El 1556 s’establí a Madrid com a organista de la cort, on serví fins a la seva mort Gràcies a aquests…
José de Avilés e Iturbide
Heràldica
Història
Militar
Militar i heraldista castellà.
Marquès d’Avilés Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya És autor d’un tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón 1725
adelantado de Indias
Història
Títol vitalici concedit pel rei de Castella (o pels seus virreis) als conquistadors de les Índies, pel qual es feien càrrec del govern polític, administratiu, militar i judicial d’una província.
El posseïren gairebé tots els conquistadors el primer fou Bartolomé Colom el 1497 Felip II reglamentà llurs deures i atribucions el 1573, a les Ordenanzas de población , quan ja gairebé no quedaven adelantados a Amèrica
baronia d’Herbers
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1242 al noble aragonès Juan Garcés, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d’Alagó.
Passà als Valls i després als Ram de Viu Fou reconeguda com a títol del regne per Felip V a favor de Jaime Ram de Viu y Valls, avi de Rafael Ram de Viu y Pueyo
Échiquier
Història del dret
Tribunal de justícia normand de l’edat mitjana.
Es reunia dos cops l’any, primerament a Caen i després a Rouen Felip August el controlà, i el 1515 esdevingué parlament de Normandia La invasió normanda a Anglaterra introduí la institució a la Gran Bretanya
João Pinto Ribeiro
Història
Patriota portuguès.
Fou un dels impulsors del complot nobiliari que menà a l’alçament de Portugal 1640 contra el domini de Felip IV de Castella i oferí el tron portuguès al duc de Bragança Joan IV de Portugal
Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza
Història
Tercer comte de Chinchón.
Era fill de Pedro Fernández-Bobadilla y de la Cueva — ~1575, i, com ell, fou majordom major de Felip II i tresorer general del Consell d’Aragó Més tard fou ambaixador a Roma i a Viena
Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo
Història
Duc de Medinaceli.
Fou lloctinent de València 1642, on contribuí a l’organització de les mílicies valencianes trameses al Principat de Catalunya per defensar la causa de Felip IV de Castella Fou protector de literats, entre els quals Quevedo