Resultats de la cerca

Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa

Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic

Retratista, expressà una sensibilitat derivada de la de JJ Rousseau i molt dintre l’esperit i el gust del retorn a l’antiguitat de la fi del s XVIII Fou retratista de Maria Antonieta des del 1779, la qual retratà nombroses vegades Maria Antonieta i els seus fills 1787, Musée National de Versailles et des Trianons Exiliada des de l’any 1789, tingué un gran èxit com a retratista de l’aristocràcia arreu d’Europa Entre els seus retrats cal esmentar Mme Vigée-Lebrun i la seva filla 1789, Musée du Louvre i Corina 1808, retrat de Mme de Staël, castell de Coppet, Vaud

Amb Berthelot estudià les ones explosives, i inventà la pólvora sense fum Contribuí també a desenvolupar els explosius basats en la nitrocellulosa i els féu més estables

Un recull dels seus dibuixos aparegué amb el títol de Vingt et une recettes pratiques de mort violente 1928 Més endavant es revelà com a escriptor amb la novella curta Le silence de la mer 1942, seguida per Les animaux dénaturés 1952, La bataille du silence 1967, Comme un frère 1973 i Le piège à loup 1979, entre d’altres Conreà també el teatre Zoo ou l’Assassin philantrope 1963 i Le fer et le velours 1969

Estudià les malalties de l’aparell circulatori i del cor Descriví la malaltia que duu el seu nom poliglobúlia o policitèmia

Estudià les equacions cúbiques i quadràtiques i d’altres, com la del tipus x n -1 = 0 per a tot n nombre primer Amb Lagrange elaborà mètodes per a resoldre equacions 1771, i són especialment importants els estudis sobre els determinants 1772 S'ocupà també de la mecànica i de l’acer

Descobridor de Brigitte Bardot, amb qui estigué casat sis anys, fou un dels precursors de la Nouvelle Vague francesa amb la pellícula Et Dieu créa la femme 1956 Altres films seus són Les bijoutiers du clair de lune 1958, Les liaisons dangereuses 1959, Et mourir de plaisir 1960, Le vice et la vertu 1962, La curée 1965, Barbarella 1969, Don Juan 73 1972, La jeune fille assassinée 1974, Une femme fidèle 1976, Surprise Party 1983, Le fou amoureux 1988, etc

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737