Resultats de la cerca

Vista aèria del volcà de Santa Margarida, que deu el seu nom a la petita ermita que pot endevinar-se al fons del seu nítid cràter Ernest Costa La zona volcànica de la Garrotxa 13, entre els principals espais naturals del sistema transversal La plana olotina, dins la comarca de la Garrotxa, acull el paisatge volcànic més important de tota la Península Ibèrica La singularitat de les formes de relleu eruptives i l’abundància dels policromàtics boscos de caducifolis confereixen a aquesta zona una bellesa extraordinària, gairebé màgica Geogràficament aquest espai s’integra dins la Serralada…

La base del Terciari La geometria de la Conca de l’Ebre es pot definir a partir dels tres mapes referents a la posició topogràfica de la base del Terciari de l’Ebre i de les relacions que aquesta superfície manté amb les formacions geològiques que la limiten per sobre i per sota A dalt, mapa d’isòbates de la base del Terciari autòcton de la Conca de l’Ebre, traçat a partir de dades obtingudes per sondatge sondatges marcats amb cercles blaus i correlacionades mitjançant els perfils de sísmica de reflexió, gairebé tots de recerca petroliera Aquest mapa ha permès d’establir les correlacions d’un…

Entre aquesta alineació i la serra de la penya Foradada s’estén la vall de Gallinera , drenada per la rambla de Gallinera , que neix al coll de Benissili i desguassa a les marjals costaneres del terme d’Oliva Safor A l’extrem oriental de la serra, a 476 m d’altitud, s’alça el castell de Gallinera , un dels que prengué al-Azraq en la seva revolta de 1245-58 contra Jaume I Jaume II donà el castell al primogènit, l’infant Pere, i fou posteriorment dels ducs de Gandia la jurisdicció del castell s’estenia per tota la vall de Gallinera, nom amb el qual és conegut el municipi actual la…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

Al jaciment dels Ganxos, prop del llogaret de Baldovar, es van localitzar restes d’un altre sauròpode de grans dimensions l’escala gràfica correspon a 10 cm Les vèrtebres de la cua es van trobar molt pròximes, però sense mantenir la seva posició en vida Al costat de les vèrtebres s’observen uns ossos en forma de Y, les costelles hemals, que són sota els cossos vertebrals de la cua d’aquests sauròpodes Àngel Galobart L’estudi de les restes fòssils dels diferents períodes del Mesozoic conservades als Països Catalans comença al final del segle XIX i s’estén, amb diversa fortuna i intensitat,…

La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran…

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’actual…

Situació Antiga església parroquial abandonada entorn del 1644, quan es va construir una església nova a la població de Rigardà ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Santa Eulàlia de Vilella és situada vora el marge dret de la ribera de Rigardà o de Glorianes, a uns 500 m aigües avall del poble de Rigardà, des d’on s’hi pot anar a peu Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 56” N - Long 2° 32’ 21” E Per a acostar-s’hi amb vehicle cal situar-se a Rigardà i seguir la carretera D-36a, 1 km aproximadament, en direcció a Glorianes i agafar a l’esquerra el camí asfaltat que va a…

Punts de recuperació a la península Ibèrica d’exemplars de cigonya blanca Ciconia ciconia en període postnupcial, anellats anteriorment a Centreuropa, tot diferenciant allò que és el primer viatge d’exemplars joves punts en blau dels viatges d’ocells de dos o més anys punts en vermell Noteu que els Països Catalans són una àrea important de pas per a les poblacions centreuropees d’aquesta espècie Maber, segons Bernis 1980 Disposem encara de molt poca informació del fenomen migratori als Països Catalans Només alguns autors han tractat d’una manera generalitzada la importància de la migració a…