Resultats de la cerca
Es mostren 2539 resultats
aljuba
Indumentària
Túnica llarga fins als genolls que portaven els sarraïns —homes i dones— i que fou usada també entre els cristians.
Era, durant l’edat mitjana, una de les peces de vestir més freqüents entre els moriscs del País Valencià i de Tortosa
província de Tarragona
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Tarragona.
És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…
Club Nàutic Amposta
Equip femení del Club Nàutic Amposta durant el Campionat de Catalunya del 2011
Club Nàutic Amposta
Rem
Club de rem d’Amposta.
Fundat el 1949, també té una secció de llagut català El 1968 organitzà la primera edició de la baixada nedant Tortosa – Amposta i el 1969 acollí el primer Campionat de Catalunya de rem Impulsà la creació de la Federació de Tarragona de Rem 1974 El 1983 promogué l’Ascens i Descens de l’Ebre entre Amposta i Tortosa Per motius burocràtics, entre el 1981 i el 1986 prengué el nom de Club de Rem Amposta Des del 1989 les seves installacions acullen el Centre de Tecnificació de les Terres de l’Ebre En l’àmbit competitiu, guanyà catorze edicions del Campionat de Catalunya de…
agramuntesa
Numismàtica i sigil·lografia
Dit de la moneda de billó (diners i òbols) encunyada a Agramunt pels comtes d’Urgell a partir d’Ermengol VII (1154-84) fins al s XV.
Tenia el mateix valor que els diners aragonesos circulants a Lleida i Tortosa fins al s XVI i inicialment també que els barcelonesos
la Granadella
Masia
Masia i antic terme del municipi de Camarles (Baix Ebre), en una partida a la qual dóna nom.
En resta la torre de la Granadella , quadrada, esmentada ja el 1288 Ramon Berenguer IV donà el lloc a l’església de Tortosa el 1154
Celebració d’un concili a Barcelona
Celebració d’un concili a Barcelona, presidit per Sergi, metropolità de Tarragona També hi assisteixen els bisbes de Barcelona, Empúries, Lleida, Girona, Saragossa i Tortosa
III concili de Toledo
Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona
Refalgarí
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de la Sénia (Montsià), a la capçalera del Matarranya, al vessant septentrional del tossal d’en Cervera, als ports de Beseit.
El 1249 Guillem de Montcada el donà al monestir de Benifassà al s XIV el monestir i la ciutat de Tortosa pledejaren per la seva jurisdicció
vicesenescal
Història
Funcionari palatí, a la cort comtal de Barcelona, que ajudava el senescal i el substituïa en les seves absències.
El càrrec, que no era ni constant ni gaire freqüent, es comença a trobar durant la gran senescalia de Ramon I de Montcada-Tortosa 1173-88
El Baix Ebre
Situació i presentació El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km 2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983, i l’altre l’Ampolla, del terme municipal del Perelló, el 1990 La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal La nova situació administrativa es correspon, per tant, més exactament amb la realitat dels pobles amb vida pròpia La comarca del Baix Ebre és situada a l’extrem…