Resultats de la cerca

Situada damunt un pujol en el límit d’una plana interna, 48 km al NW d’Atenes, ocupa l’acròpolis o Cadmea de l’antiga ciutat homònima Reconstruïda després del terratrèmol del 1893, la ciutat actual s’ha estès als peus del pujol formant tres barris nous Fou a l’antiguitat una de les més illustres ciutats de Grècia Habitada ja durant el període protohellàdic, la roca de Cadmos fou, en època micènica, un centre polític notable que s’oposà a Argos com es dedueix de la lectura de la saga dels Set contra Tebes Durant el segle VIII aC posseïa el domini de la Beòcia i era governada per una…

La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…

A la capçalera hi ha l' ivó de Vaticielles , l' ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa que rep les aigües de l' aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó Llur emissari, el riu de Vaticielles , aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants

El terme s’estén a la vall mitjana del Palància, des del barranc de Medilla afluent, per la dreta, del riu, i límit occidental del terme fins a la font d’El Baño Navaixes al SW comprèn una extensa zona muntanyosa, que culmina als cims de Llustre 1 027 m alt, El Frontón 1 024 m, La Herbosana 951 m, Alto Gafero 919, Alto Villar 873, El Cerro Gordo 904 i La Muela 854 al NE, on limita amb la rambla de Peñarroya, afluent, per la dreta, de la ramba de Gaibiel, munta fins a 622, a la serra del Sabinar, contrafort meridional de la serra d’Espadà el sector central, el més planer, és constituït per la…

Entre 1965-90 rebé el nom de Gheorghe-Gheorghiu-Dej Nou centre industrial desenvolupat durant els anys cinquanta indústries químiques cautxú sintètic, central tèrmica, refineria de petroli

L’escassetat de territori pla redueix les possibilitats de conreu les pastures mantenen l’activitat ramadera principalmet oví Dins el terme hi ha la important central hidroelèctrica de la Cassanya El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó , el campanar de la qual era una torre de guaita conserva una taula gòtica procedent d’un convent de Perpinyà El lloc és esmentat ja el 985 havia estat possessió del monestir de Cuixà Ha pertangut històricament al de Conflent El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el…

De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…