Resultats de la cerca

Després de graduar-se a l’institut i de treballar al diari de Toyama fins el 1954, es traslladà a Tòquio per convertir-se en dibuixant de manga professional Treballà amb el seu company d’escola Hiroshi Fujimoto, amb el qual formà el duo artístic Fujiko Fujio Amb aquest nom signaren diverses obres, entre les quals destaquen Hattori, el ninja 1964-68, adaptada a sèrie d’animació el 1981, i Doraemon 1969-96, adaptada el 1973 Les dues sèries s’emeteren a Televisió de Catalunya a partir de 1994 El duo es dissolgué el 1987, però Abiko continuà treballant amb el nom de Fujiko A Fujio…

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de…

Germà de Josep Maria Valls i Vicens Amic de Torras i Bages, fou soci fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i del Cercle Artístic de Sant Lluc Collaborà regularment des del 1878 a La Renaixença i, més ocasionalment, a La Veu del Montserrat i a L’Olotí 1896-98 Entre el 1883 i el 1893 guanyà diversos accèssits als Jocs Florals de Barcelona De contingut patriòtic és de destacar  Davant l’estàtua d’En Casanova , poema llegit en una vetllada dedicada a Rubió i Ors considerat el probable origen del tradicional homenatge de l’ Onze de Setembre  i religiós, la…

Collaborà a diversos setmanaris humorístics barcelonins i participà en exposicions collectives, com el Primer Saló d’Humoristes de Barcelona 1916 Hom el qualificà de preciosista a la manera de Beardsley Participà a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger Barcelona, 1929 amb un quadre sonor titulat Asfalt , que portava incorporada una botzina elèctrica aquesta obra fou molt discutida i posteriorment fou vista com a precursora d’alguns moviments d’avantguarda Participà també al Primer Saló d’Independents de Barcelona i illustrà una edició de luxe de Les flors del mal , de Baudelaire Es…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera…

Catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’IES Joan Ramis i Ramis Maó Com a investigadora de la història cultural menorquina, n’ha publicat articles a Revista de Menorca , de la qual és codirectora, i Randa , entre d’altres Ha participat en la coordinació i redacció de diversos volums d’estudis sobre A Febrer i Cardona, J Ramis i JM Quadrado ha editat Antoni Roig Llibre de sermons 2001 i Registre de la Sociedat Maonesa 1991, amb A-J Pons, entre d’altres, i ha collaborat en el Diccionari del teatre a les Illes Balears 2003 És membre activa de l’Institut Menorquí d’Estudis…

Filla d’immigrants polonesos benestants, és coneguda, sobretot, per la cobertura que féu de la Guerra Civil Espanyola, per a les revistes franceses Ce Soir o Regards al costat del seu company sentimental , Robert Capa D’ideologia esquerrana, hagué de fugir d’Alemanya amb l’arribada del nazisme i es refugià a París Allà conegué Capa, que li ensenyà els fonaments de la fotografia Al començament, publicaren les fotos de tots dos amb el nom de Robert Capa, però posteriorment Taro publicà alguns reportatges amb el seu nom artístic El més conegut d’aquests treballs és el reportatge…

Té una tradició xinesa, índia i tibetana Les dues primeres influències marquen l’arquitectura, especialment en les teulades, curvilínies o bé d’angles aixecats Generalment hom utilitza la fusta i la rajola, encara que a la capital i en altres localitats importants hi ha construccions de pedra L’ús del vidre és molt poc estès, bé que sovint les parets són recobertes de bronze cisellat El substrat artístic del Tibet n'influeix la iconografia, gairebé sempre de fusta Al començament del segle X s’hi desenvolupà una important escola de pintura de manuscrits sobre palma Aquesta tradició encara…

Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal , a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Múnic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis…