Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Cristóbal de Moura
Història
Política
Polític portuguès al servei de Castella.
Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12
Víctor Amadeu I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1630-37).
Fill del duc Carles Manuel I L’any 1603 fou tramès a Madrid amb l’esperança de poder ésser successor de la corona, però el pla es frustrà Esdevingut duc, acabà la guerra de Màntua i signà els tractats de Cherasco 1631 i de Rivoli 1635, que confirmaren la pressió francesa sobre el Piemont Lluità contra els espanyols a la Llombardia
Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Història
Príncep prussià.
Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà
Bonaventura Tristany-Bofill i Benac
Història del dret
Jurista.
Era cavaller de Montesa i de Sant Jordi d’Alfama i sacerdot Fou membre de l’audiència de Barcelona i assessor jurídic de l’orde benedictí Recopilà en tres volums les decisions de l’audiència barcelonina Sacri supremi regii senatus Cathaloniae decisiones 1688, i deixà obres de tema religiós, com Corona benedictina 1677 i Escudo montesiano 1703, sobre el seu orde
Consell dels Ordes
Història
Òrgan de govern de Castella destinat a administrar el patrimoni dels ordes militars.
Fou creat el 1494 pels Reis Catòlics, en incorporar a la corona els mestrats dels ordes d’Alcántara, Calatrava i Sant Jaume de l’Espasa Assessorava sobre els nomenaments, rebia les proves de noblesa dels cavallers i sentenciava els plets de jurisdicció, en particular amb les audiències Felip V incorporà a la competència d’aquest consell l’orde de Montesa
Segimon I de Transsilvània
Història
Príncep de Transsilvània (1581-96 i 1601-02).
Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602
Nicolás de Ovando
Història
Conqueridor castellà.
Aristòcrata i comendador de l’orde d’Alcántara, el 1501 fou nomenat governador de les Índies a fi de pacificar la Hispaniola i imposar l’autoritat reial Introduí el sistema d' encomiendas i féu respectar els interessos de la corona castellana La seva severitat motivà un judici de residència en el qual fou absolt El 1509 fou substituït per Diego de Colón
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
August III de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August II de Saxònia, 1733-63) i rei de Polònia (1733-63).
Fill d’August II de Polònia Obtingué la corona en lluita contra Estanislau Leszczyński, sogre de Lluís XV, que havia estat elegit a la mort d’August II Nasqué així, per l’oposició de França, la guerra de successió polonesa Deixà el govern a les mans del primer ministre Brühl la seva passivitat reduí el regne a una província russa
Abū Isḥāq Ibrāhīm al-Asqarī
Història
Cabdill sarraí, alcaid de Montesa.
El 1276 es revoltà i s’emparà del castell de Finestrat i inicià la segona rebellió sarraïna al País Valencià al-Azrāq Per l’agost del 1277 signà una pau amb el rei Pere II que li permetia de restar amb la seva gent sota la protecció de la corona, però al cap d’un any fou expulsat a Tremissèn
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina