Resultats de la cerca

En cas d’amputació d’un membre, hom parla de membre fantasma , perquè és corrent d’experimentar una sensació enganyosa de persistència del membre Hom anomena membres inferiors els formats per la cuixa, la cama i el peu, i membres superiors els formats pel braç, l’avantbraç i la mà

Per a la producció d’aquestes criotemperatures hom utilitza, generalment, gasos liquats Entre les aplicacions de la criogènia hi ha la producció de corrent elèctric per crioalternadors, la producció d’oxigen líquid d’ús mèdic o industrial, i la liqüefacció de gasos per tal d’emprar-los com a propulsants

Per a evitar aquest efecte, que en produiria l’esborrament del contingut, hom els envia d’una manera periòdica un corrent que les manté constantment en tensió i, per tant, en llur estat, és a dir que contínuament es van refrescant a intervals ràpids i successius evitant els punts morts

Fou establerta per Max Born el 1926 Hom defineix la densitat de corrent de probabilitat per l’expressió J x , t = -ih/2M υ* x , t ∇ υ x , t - ∇ υ* x, t υ x , t , on M és la massa de la partícula i h la constant de Planck reduïda

Les larves són aquàtiques i els adults formen eixams nombrosos vora l’aigua, sobretot a la primavera Les larves s’adhereixen mitjançant l’extrem anal a les roques, en l’aigua corrent Piquen els bòvids, als quals poden, fins i tot, causar la mort Llurs espècies pertanyen sobretot al gènere Simulium

Atès que la manifestacó més corrent d’actinisme és l’efecte porduït sobre les emulsions fotogràfiques, el terme és aplicat, en sentit més estricte, solament a les radiacions electromagnètiques fotogràficament actives A més de la llum visible inclou, doncs, les radiacions ultraviolades i infraroges, els raig X i els raigs gamma

Pot ésser classificat dins el corrent francès vuitcentista favorable a la reconstrucció ideal dels monuments medievals Restaurador de les catedrals de Conca i Burgos, escriví, entre altres obres, Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media 1908-09 i Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII 1922

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

Seguidor del corrent fenomenològic francès, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l’estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l’objecte estètic i l’espectador Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l’expérience esthétique , 1967 Pour l’homme essai , 1968 Art et Politique , 1974