Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Alfonsina Storni
Literatura
Poetessa argentina d’origen suís.
Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos…
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada…
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…
Xavier Amorós i Corbella
Literatura catalana
Poeta.
Advocat Fill del poeta Xavier Amorós i Solà i germà de la novellista Maria Lluïsa Amorós El 1983 inicià una etapa introspectiva amb Els geranis de X 1984, premi Martí Dot 1983 i El curs de les coses 1988 Per confondre els incauts 1996, que conté “La vida incògnita” 1990 i “El llibre del record” Recull de Blanes 1992, té un doble registre existencial i amatori La felicitat 1996 i Odós 1998 configuren per ara la darrera fase desesperançada i paròdica de la seva obra Més endavant, publicà Poemes inèdits 2000, Set poemes dramàtics 2003, premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas 2002 i…
Xavier Robiró Robiró
Alpinisme
Metge i alpinista.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, el 1982, el director de l’estació d’esquí de Núria li proposà formar part d’un grup de bombers per a rescats de muntanya i participar en una expedició a l’Himàlaia, l’ascensió amb esquís al Kedar Dome 6800 m Posteriorment feu expedicions a l’Istor-o-Nal 1986, el Broad Peak 1988, el Makalu 1991, on assolí el cim, el Nanga Parbat 1993, el Shisha Pangma 1995, el Ganesh I 2000, el Chogolisa 2006 i el Rakaposhi 2008, entre d’altres En la darrera, després de renunciar al cim, obrí la via Guilleries al cim verge del Neyzah Peak…
Carles Juanmartí Santiago

Carles Juanmartí Santiago
Non Cadefau
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak, al qual continua vinculat, i disputà els Campionats del Món i d’Europa en categoria júnior Amb la selecció espanyola absoluta, debutà al Campionat del Món de la Seu d’Urgell 1999 i en formà part fins a l’any 2011, que es retirà Disputà la prova d’eslàlom individual K1 dels Jocs Olímpics de Sydney 2000 i d’Atenes 2004 També disputà els Campionats del Món 2002, 2007, 2009, la darrera edició dels quals assolí les medalles de bronze individual i per equips, i diverses proves de la Copa del Món Es proclamà sis cops campió d’Espanya individual i en…
Ferran d’Aragó
Història
Fill primogènit del darrer rei de Nàpols, Frederic II, i, com a tal, duc de Calàbria.
Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…
Orazio Tiberio Vecchi
Música
Compositor italià.
Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la…
l’Estació de Monòver
Barri
Barri del municipi d’Elda (Vinalopó Mitjà), al límit amb el de Monòver (Vinalopó Mitjà), al voltant de l’estació de ferrocarril (Alacant-Madrid) d’aquesta darrera ciutat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina