Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
monestir de Valldaura
Abadia
Abadia femenina cistercenca (Santa Maria de Valldaura) originada per trasllat a la ciutat de Manresa (Bages) de la comunitat del monestir de Valldaura, al municipi d'Olvan (Berguedà).
Els primers intents de trasllat de la comunitat a Manresa daten del 1338, però no tingueren èxit fins el 1399, quan el ciutadà Bartomeu Amargós els feu donació de la capella del Sant Esperit, situada prop del portal d’Urgell La comunitat, ja força decadent, regida per una abadessa, subsistí només fins el 1461 Aleshores s’hi establí un priorat cistercenc masculí, filial de Poblet, però el convent fou destruït amb motiu de la guerra civil contra Joan II, el 1465 El 1472 els monjos s’establiren a la casa hospital de…
priorat de Montalegre
Priorat
Antic priorat femení (Santa Maria de Montalegre) de donades o canongesses augustinianes situat al municipi de Tiana (Maresme), al límit N del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual la Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona
Torroella de Ribagorça
Antic poble
Antic poble del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, al límit amb els termes catalans de Merli i de Güel (Ribagorça).
Fins al 1969 formà un municipi amb Erdau, Bafalui, Aguilar de Ribagorça i Avenoses
Rodrigo de Rebolledo
Història
Noble castellà al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el nomenà camarlenc, i de qui fou un dels consellers més influents, alhora que un dels personatges més odiats pels partidaris de Carles de Viana.
En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat…
Vilagarcía de Arousa
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, a la província de Pontevedra, Galícia.
Situat a la costa meridional de la ria d’Arousa, és centre comercial i port de pesca sardines i mariscs Té indústria metallúrgica i alimentària vi d’Albariño
Guerau de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (1105-32) (Guerau II de Cabrera) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona…
Isabel de Villena
Literatura
Cristianisme
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en…
,
Pero de Urrea
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1445-89).
Abans havia estat canonge de la seu de Saragossa Fou canceller de la corona catalanoaragonesa 1454-65, 1466-80 El papa Calixt III el nomenà general de les galeres que envià contra els turcs Participà en la guerra contra Joan II, primer al costat del príncep Carles de Viana, però aviat es passà al bàndol del rei Joan II, el qual serví fent una guerra implacable als enemics del rei a les contrades de Tarragona i de Tortosa El 1463, sota la seva protecció, es constituí una diputació del general reialista,…
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
dineret de creu
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als diners de coure d’origen aragonès que foren introduïts en gran quantitat al Principat de Catalunya per les autoritats borbòniques després de la caiguda de Barcelona (1714).
Desconeguts de la població, foren falsificats immediatament a gran escala El desgavell monetari que això provocà féu que, després de diverses mesures ineficaces reducció del valor nominal a l’intrínsec, redistribució dels dinerets en rotlles de paper o paperetes que certifiquessin llur valor nou, etc, fos decidida la prohibició de llur circulació 1719
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina