Resultats de la cerca

Precursor de la psicologia transpersonal, la seva obra abasta des dels trets acadèmics de la psicologia moderna, incloent-hi els aspectes humanístics, fins a l’experiència transcendent dels místics occidentals i orientals Blay desenvolupà un mètode pràctic que permet redescobrir i experimentar personalment la identitat profunda de l’home, sense necessitat de fer referència a cap teoria o creença Transmeté en cursos i conferències aquesta experiència personal viscuda i l’explicà en diverses obres, de les quals destaquen Creatividad y plenitud de vida 1973, Caminos de autorrealización 1979 i…

La seva carrera artística es desenvolupa per Europa, on debutà com a guitarrista de la cantant de The Velvet Underground, Nico Conegut bàsicament per les composicions Take it easy , que es convertiria en un èxit de The Eagles, i Stay , de la seva discografia cal destacar For everyman 1973, Hold out 1980 i World in Motion 1989 El 2002 publicà el seu disc més eclèctic, The Naked Ride Home , i el 2004 entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame Des del 1996 resideix a Barcelona, on continua amb la seva activitat musical en contacte amb els artistes locals

S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614, 1649 i 1714

Format a Bolonya i deixeble de Giulio Romano, amb qui collaborà en els frescs del Palazzo del Te a Màntua 1526-30, desenvolupà la seva activitat principalment a França, on fou cridat per Francesc I 1531 Juntament amb Rosso Fiorentino i sol, després de la mort d’aquell 1540, dirigí les obres i la decoració de les estances del castell de Fontainebleau i projectà la capella funerària dels Valois a Saint-Denis Autor de nombrosos dibuixos sobre temes de l’antiguitat i de cartons per a tapissos, la seva influència fou decisiva en el desenvolupament de l’escola de Fontainebleau

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge musical descriptiu, i la…

Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta ciutat Publicà…

Prengué el nom del Directori francès, sota el qual s’inicià i es desenvolupà, principalment en l’àmbit del mobiliari i de l’orfebreria Es caracteritza per l’abandó gradual de la sumptuositat cortesana de l’estil Lluís XVI i per la implantació d’una faiçó més sòbria i funcional, inspirada en l’art romà Hi predominen les formes quadrades, i l’ornamentació —que inclou motius egipcis— apareix independent de l’estructura El moble que illustra millor aquest estil és la cadira, amb respatller de curvatura excedent, el model del qual es deu fonamentalment a Georges Jacob, l’ebenista més important del…

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec Domènec Reixach…

El Wiener Aktionismus ‘accionisme vienès’ es desenvolupà en el context austríac del començament dels anys seixanta i tingué com a figures principals Otto Muehl 1925, Hermann Nitsch 1939, Günther Brus 1940 i Rudolf Schwarzkogler 1941-69 El seu tret fonamental és situar el cos com a centre del seu treball a través de performances ritualístiques, sense abandonar del tot la representació de l’objecte i el potencial narratiu de l’obra artística Explora la força conceptual de la violencia i l’erotisme a través de la intervenció física sobre persones i/o animals i dels fluids corporis utilitzats com…