Resultats de la cerca

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell…

Església de planta rectangular i amb campanar d’espadanya situada en el poble de Guardiola, a l’extrem sud del terme de Vilanova de l’Aguda Era sufragània de l’església de Santa Maria de Ribelles No es conserven referències documentals sobre aquesta església, però pel que fa al terme de Guardiola, ja apareix mencionat el 24 de novembre de 1066, en un document pel qual Roger donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un alou en el lloc dit Pujol de Ribelles, el qual confrontava a ponent amb el terme de ipsa Quardiola Posteriorment, ja al segle XII, una altra referència indica…

L’actual església parroquial de Santa Eulàlia de Banyeres és un edifici que es bastí al segle XVI damunt el primitiu temple romànic Després s’engrandí de manera considerable el 1780 De l’església de Banyeres, en dóna notícia un document del 981, que correspon a la venda d’unes terres i una vinya situades al terme d’Olèrdola, a Moja i a Santa Eulàlia, possiblement fent referència al lloc de Banyeres La primera menció segura d’aquesta església es troba en el testament sacramental de Mir Llop Sanç, senyor del lloc per a la seu de Barcelona, jurat el 1054 a l’altar de Santa Eulàlia,…

Aquesta capella era l’església del castell o casa forta d’Espitlles, esmentada al segle X També estava sota l’advocació de Santa Maria El primer document que coneixem que hi fa referència és relativament tardà Correspon a l’any 1337, en què Gaufred de Voltzania, cavaller, que en tenia cura, deixà els seus béns a aquesta església L’any 1397 la regia Ramon Berenguer d’Espitlles, que la cedí el 1414 a Bartomeu Sellarès La capella és esmentada amb el nom de Sant Jaume d’Espitlles el 1421 El 1727 era en ruïnes, i en una visita pastoral del 1748 es recordà que encara hi havia un…

El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga església…

Tot i que els habitants de la vila de Mequinensa eren majoritàriament musulmans, en bona lògica, tan bon punt es conquerí el castell de manera definitiva 1149, el bisbe Guillem Pere de Roda-Lleida hi dedicà una església, probablement una antiga mesquita, a la Mare de Déu Trobem esment d’aquesta església parroquial de manera indirecta Un document mequinensà de l’any 1177 fou redactat i subscrit per un prevere anomenat Galí, potser rector de la parròquia En un instrument atorgat pels Montcada a favor de la vila de Fraga, compareix el testimoni d’un tal Simó de Santpere…

Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…

Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor document de l’…

El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d’acció s’hi inclogueren…