Resultats de la cerca

Fundat el 1959 per Josep Maria Diamant i altres, és conegut per la sigla SPAS En el seu palmarès figura un Campionat del Món per equips Mataró, 1994 amb J Ferrer i O Hernández L’any 2008 es publicà el llibre El mar de Mataró SPAS 1959-2009 , de Jordi Corbera, Gregori Muñoz-Ramos i Salvador Punsola, que recull la història del club

Arrelat en l’esmentat estil italogòtic, en el detallisme de la pintura flamenca, en la gran riquesa cromàtica i calligràfica del dibuix i de la miniatura, pròpia de la cort de Borgonya, i en l’expressionisme de la pintura centreeuropea, el gòtic internacional es caracteritza per un avanç en la concepció de la perspectiva, per una accentuació del moviment, per un gran sentit de la composició i per un perfeccionisme en el retrat Representat a Alemanya per l’escola de Colònia, a França pels germans Limbourg i Melchior de Broederlam i a Itàlia per Pisanello i Masolino da Panicale, fou introduït a…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

El 1515 fou comprada pels Casalduc El 1701 pertanyia a Miquela Munyós, òlim de Casalduc i Funes, baronessa de la Pobla Tornesa, de Benicàssim i de la Serra d’En Galceran La seva filla, Isabel Casalduc, òlim Ferrer de Plegamans i Munyós, heretà les baronies i es casà amb Manuel Vallès i Pallarès, cavaller de Montesa El títol continua en llurs descendents, cognomenats Vallès

Fou una forma de penitència pública i multitudinària als Països Catalans des del s XV en les processons organitzades per Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent, i es mantingué sobretot per obra de les confraries dites de la Vera Creu o de la Preciosa Sang , que sortien especialment per Setmana Santa molt nombroses al s XVI i esteses per tota la península Ibèrica, decaigueren al s XVIII

Germà de Francesc de Blanes Dominicà de Santa Caterina de Barcelona Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic És autor d’una obra sobre el rosari És considerat beat per l’Església Catòlica

Tot i que cal suposar que aquesta església té els seus orígens en l’època alt-medieval, no hem pogut trobar cap notícia que hi faci referència Cal fer memòria només, que d’aquest edifici sortí cap al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona la Santa Cena , pintura damunt taula de Jaume Ferrer Actualment té culte una vegada l’any i depèn de la parròquia de Linya

Fundat el 1991, practica especialment la doma clàssica, així com els salts d’obstacles Organitza torneigs de les diferents modalitats d’equitació a les comarques tarragonines, i també concursos de doma clàssica, raids o marxes eqüestres El 1995 organitzà el Campionat de Catalunya B d’hípica a la platja del Miracle de Tarragona Les seves installacions estan situades al bosc d’en Ferrer Ric

També utilitzà la denominació de Partit Popular Radical d’Ordre de Catalunya El president, Ramon Pociello i Forradelles, es presentà a les eleccions del juliol de 1931 per Barcelona 684 vots Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat Al novembre de 1933 ingressà a Lliga Catalana , però el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formació i constituïren Renovación Catalanista Republicana

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”