Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Henryk Opienski
Música
Compositor, director i musicòleg polonès.
Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del Conservatori…
Joan Gay i Planella
Música
Compositor i director català.
Fou dels primers compositors que s’interessaren per la cançó popular catalana Estudià amb CG Vidiella i F Alió Proper en un principi a les idees de Ll Millet, fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, i s’encarregà de la secció de nois i de dones del cor El 1896, després que s’allunyés de Millet, fundà la Institució Catalana de Música, que es dissolgué el 1900 Gay dirigí també la Coral Catalunya Nova, fundada per E Morera Una part cabdal de la seva producció són les obres escèniques, algunes en català, com ara El jardí abandonat 1890, amb text de S Rusiñol, El llop pastor 1901 i Cors joves…
Francisco Curt Lange
Música
Musicòleg alemany naturalitzat uruguaià.
Estudià arquitectura i posteriorment musicologia a les universitats de Leipzig, Berlín, Munic i Bonn, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre la polifonia als Països Baixos 1929 Entre els seus mestres cal destacar E von Hornbostel i C Sachs El 1930 el govern uruguaià el convidà a participar en l’organització de la vida musical del país Atès que les circumstàncies polítiques a Alemanya no li eren gaire favorables, Lange es traslladà a l’Uruguai Obtingué la nacionalitat d’aquest país i s’installà a Montevideo, on treballà en diversos projectes Durant bastants anys exercí un…
Hermann Scherchen
Música
Director d’orquestra alemany.
De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de Frankfurt 1923…
Narcís Masferrer Sala
Periodisme
Esport general
Promotor, dirigent i periodista esportiu.
Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor…
Alfred Hermann Fried
Periodisme
Política
Periodista i pacifista austríac.
En acabar els estudis treballà de llibreter fins que es traslladà a Berlín 1887 on creà la seva pròpia impremta i féu d’editor Conegué la baronessa Bertha von Suttner que l’introduí en el moviment pacifista del qual ben aviat es destacà per la seva intensa militància El 1891, juntament amb la baronessa, fundà el diari Die Waffen Nieder ‘Avall les armes' que posteriorment canvià el nom pel de Die Friedenswarte ‘Atalaia de la pau’, des d’on es dedicà a difondre les seves idees pacifistes El 1892 fundà l’associació Deutsche Friedensgesellschaft ‘Societat alemanya per la pau’ i participà en…
Alfred Cortot
Música
Pianista i director d’orquestra francès d’origen suís.
Estudià al Conservatori de París, on es diplomà el 1896 S’inicià com a pianista amb l’Orquestra Lamoureux i després treballà a Bayreuth com a repetidor i director del cor El 1902 creà a París la Société des Festivals Lyriques i dirigí diferents títols wagnerians Un any més tard fundà la Société des Concerts Cortot, amb l’objectiu d’oferir concerts de música contemporània Amb Pau Casals i Jacques Thibaud formà el Trio Casals-Cortot-Thibaud que aviat guanyà fama internacional, gràcies als seus concerts i enregistraments El 1907 ingressà com a professor al Conservatori de París i el 1919 fundà…
,
Josep Güell i Mercader

Josep Guell i Mercader
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
El 1859 fundà a Reus El Eco del Centro de Lectura , el 1860 el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l' Álbum de Euterpe que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864 Collaborà també en la Revista de Cataluña i El Metrónomo fundada per Clavé el 1863, de Barcelona Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de La Democracia , de Castelar Tornà a Reus, on fundà i dirigí La Redención del Pueblo 1868 i 1871, òrgan ja del partit republicà federal El 1873 fou diputat a corts per Reus i, a Madrid, dirigí La Discusión El 1874, mort Clavé, dirigí un quant temps El Eco de Euterpe Seguí Castelar els…
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña
Història
Medievalista castellà.
Deixeble de Ramón Menéndez Pidal i d’Eduardo de Hinojosa, fou catedràtic d’història a les universitats de Barcelona 1918, Valladolid i Madrid 1925, de la qual fou rector 1932-34 Fundà i dirigí l' Anuario de Historia del Derecho Español 1924 i fou membre de l’Academia de la Historia 1926 Membre d’Acción Republicana, fou diputat durant la Segona República i ministre d’estat 1933 Exiliat a Buenos Aires 1940, fundà els Cuadernos de Historia de España 1944 El 1957 publicà España Un enigma histórico , on combaté les tesis d’Américo Américo Castro Quesada El 1959 fou elegit president del govern de…
Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
Història
Literatura
Polític i escriptor.
A Madrid, començà la seva carrera periodística com a crític d’art de La Época Ingressà al partit republicà després del 1898 i fundà la revista Vida Nueva Amic de Blasco i Ibáñez des del 1893, es traslladà a València cap al 1898 i collaborà amb ell en les tasques polítiques i en la redacció d' El Pueblo Aviat fou popular per les seves campanyes apassionades i per la seva intervenció demagògica als mítings republicans El 1903 rompé amb Blasco i encapçalà un altre partit sorianisme fundà i dirigí El Radical Diputat per València 1901-09, fou elegit per Madrid 1911, on s’installà i creà el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina