Format com a cantant al cor de la catedral de la seva ciutat natal, posteriorment estudià al Royal College of Music de Londres i fou membre de l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields.
El 1972 fundà The English Concert, formació especialitzada en el repertori antic amb criteris historicistes i amb la qual ha realitzat importants enregistraments i gires internacionals. Tot i que s’especialitzà en el repertori anglès —sobretot H. Purcell i G.F. Händel— , també enenregistrà obres de J.S. Bach, A. Scarlatti, A. Vivaldi i J. Haydn, entre d’altres. El 1973 debutà amb The English Concert a Londres i el 1985 ho feu al Japó —on tornà el 2001— i el 1988 dirigí Giulio Cesare al Metropolitan de Nova York. El 1990 es presentà a l’Argentina amb aquella formació, fet que la convertí en la primera orquestra britànica que hi actuava després de la guerra de les Malvines. Ocasionalment, també ha dirigit obres d’autors romàntics i nacionalistes, com L. van Beethoven, A. Dvořák, R. Gerhard i M. de Falla.
Del 1991 al 1997 fou director titular de l’Orquestra del Centre Nacional d’Arts d’Ottawa. El 1994 i el 1995 actuà al Festival de Salzburg i el 1996 ho feu al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en el marc de l’XI Temporada Musical d’Euroconcert.
El 2003 deixà la direcció de The English Concert i continuà desenvolupant una intensa carrera internacional com a director convidat. També fundà The Classical Band de Nova York i el European Brandenburg Ensemble.
També té una sòlida reputació com a clavecinista, amb enregistraments de les sonates per a clavecí de D. Scarlatti, les suites per a teclat de G.F. Händel i les Variacions Goldberg de J.S. Bach.
Ha obtingut diversos guardons discogràfics pels seus enregistraments, com el premi Gramophone per la gravació dels Concerts de Brandenburg de Bach amb l’European Brandenburg Ensemble. El 1992 fou nomenat comanador de l’Orde de l’Imperi Britànic.