Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
Castellblanc
Llogaret
Castell
Llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al peu de la paret septentrional de la mola de l’Albeitar.
Renant
Llogaret
Llogaret del municipi d’Oliola (Noguera), al S del terme, al límit amb els de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i d’Ossó de Sió, Urgell.
La seva església Sant Antoni fou agregada a la parròquia de Cabanabona
Guixà
Llogaret
Llogaret del municipi d’Orellà (Conflent), a la vall de Cabrils, a l’esquerra del riu, al voltant de l’antiga parròquia de Sant Julià.
Viñuelas
Llogaret
Llogaret del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), als peus de la serra de Martés, prop de la carretera de Cortes a Requena.
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
Varsòvia

Monument a Frederic Chopin, al parc Łazienki
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital de Polònia i del voivodat Mazowieckie.
És situada a la plana de Masòvia Mazowsze, i és un nus molt important de comunicacions entre l’Europa central i l’oriental Sorgida a la riba esquerra del Vístula, on hi ha la ciutat vella, a partir del segle XVIII s’expandí a l’altra banda del riu Les funcions polítiques, administratives i culturals ocupen una tercera part de la població També destaca la indústria Les branques més importants són la de les construccions mecàniques i la indústria metallúrgica Hi és també àmpliament representada la indústria alimentària Té port fluvial i dos aeroports És el principal centre científic, cultural i…
Banyuls de la Marenda

Vista de la cala de Banyuls presidida per un antic canó, amb el poble al fons
© MPG
Municipi
Municipi del Rosselló, a la façana marítima de la Marenda, des del cap del Castell, amb el port Valentí, el cap d’Ullastrell, la cala de les Elmes, la cala, o port, de Banyuls, el cap de les Abelles fins a la cala i el cap de Perafita.
El terme, que limita amb l’Alt Empordà, comprèn part de la serra de l’Albera, amb el pic de Sallfort 981 m, el coll de Banyuls 357 m i el puig de Taravaus 628 m i la vall de Banyuls, al sud, drenada per la riera de Banyuls o de Vallòria , que desemboca a la mar a la cala de Banyuls, al sud del poble, i pels seus afluents, les rieres de les Abelles i de Vallòria Hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters, però el conreu principal és el de la vinya 1243 ha, dedicada a la producció gairebé exclusiva de vi dolç natural vi de Banyuls , que assolí 50000 hl el 1981 L’extensió mitjana de les…
Torre de Cal Rei (Verges)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’edifici fortificat J Bolòs Aquest mas torre és situat al costat de la masia de Cal Rei del veïnat de la Vall, el qual veïnat, format per dues masies, l’església de Sant Pere i un vell molí fariner, resta lleugerament enclotat en una petita vall, envoltada en bona part per boscos de pins i situada a tramuntana de Verges Mapa 296M781 Situació 31TEG038567 Per anar-hi cal agafar una carretera asfaltada que surt del poble de Verges, a la sortida de la carretera de Jafre Al cap d’uns 3 km, hi ha a mà esquerra el llogaret de la Vall, on s’arriba per un…
Santa Maria de l’Albà Vell (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Fragment del sector nord de l’absis, sobrealçat, l’element més ben conservat d’aquesta ruïnosa església ECSA - J Figuerola Les restes d’aquesta antiga església parroquial formen part del conjunt del castell de l’Albà, al cim d’un dels turons que limiten la comarca de l’Alt Camp amb el Baix Penedès en aquest sector L’església és al costat de migdia del recinte defensiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF685791 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent JFM Història La primera notícia sobre l’existència d’aquesta església es remunta a l’any 978, en què…
Sant Pere de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més genuïna d’aquesta construcció ECSA - MÀ Font El llogaret de Gavarret 1 100 m s’alça en un coster dels vessants esquerres de la vall de Sirès, a ponent del tossal de Miravet Mapa 32-10213 Situació 31TCG115987 Al barri d’Aragó del Pont de Suert surt una pista de terra que mena a Sirès, tot remuntant el barranc del mateix nom en uns 4 km de recorregut Un quilòmetre escàs abans de Sirès un brancal en molt mal estat a mà dreta du en dos quilòmetres al nucli abandonat de Gavarret, on hi ha l’església de Sant Pere També s’hi pot arribar des de Bonansa MAF-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina