Resultats de la cerca
Es mostren 2492 resultats
Lanfranco de Milà
Metge italià.
Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea
René Laennec
Metge bretó.
Fou deixeble de Bichat i de Corvisart A De l’auscultation médiate 1819 proposa un nou mitjà de diagnosi, amb l’ajut d’un rudimentari estetoscopi de paper Fundà la medicina anatomicoclínica, que compara els símptomes de la malaltia amb les lesions que produeix a l’organisme
Edwin Klebs
Metge alemany.
Fou professor a Berna, Würzburg, Praga, Zuric i Chicago Formulà clarament una concepció etiopatològica de la medicina en la seva obra Allgemeine Pathologie 1887-89, on presentà les malalties infeccioses com el resultat d’una lluita entre dos éssers vius el microbi i la cèllula Féu treballs sobre les infeccions traumàtiques, la pancreatitis hemorràgica, la producció experimental de la tuberculosi d’origen boví, la inoculació de la sífilis als antropoides, etc Descobridor del bacil de la diftèria, ha estat considerat un dels fundadors de la bacteriologia mèdica, juntament amb…
Móric Kaposi
Metge hongarès.
Professor de dermatologia a la Universitat de Viena des del 1879, estudià nombroses malalties cutànies, i descriví el sarcoma que duu el seu nom
Otto Kahler
Metge txec.
Fou professor de medicina interna a Viena i descriví el mieloma múltiple, que actualment és anomenat malaltia de Kahler
Giambattista Juanini
Metge italià.
Posat al servei del príncep Joan Josep d’Àustria, passà una bona part de la seva vida a Madrid i castellanitzà el seu cognom Giovannini Seguidor dels corrents mèdics iatroquímics, publicà Discurso político y phísico 1679, Nueva idea physica natural 1685 i Cartas 1691
Carlos Jiménez Díaz
Metge castellà.
Catedràtic de patologia mèdica de les universitats de Sevilla 1922 i Madrid 1926, creador de l’institut i fundació que duu el seu nom i de la clínica de la Concepción de Madrid 1955 Fou una de les primeres autoritats en medicina interna a l’Estat espanyol, i n'impulsà diferents especialitats President de diverses associacions internacionals de medicina interna i d’allergologia, escriví un gran nombre d’articles i llibres Lecciones de clínica médica, Enfermedades del intestino delgado i El médico explorando a su enfermo , etc Fou fundador i director de la Revista clínica española i del Boletín…
Max Rubner
Metge alemany.
S'especialitzà en fisiologia i higiene Estudià el metabolisme i la nutrició dels animals i demostrà la llei de la conservació de l’energia en l’organisme Publicà Gesetze des Energieverbrauchs 1902
Grigorij Rossolimo
Metge rus.
Especialitzat en neurologia i psicologia, posà a punt un mètode gràfic per a determinar el perfil psicològic, com a síntesi dels resultats d’una sèrie de proves fetes sobre un individu determinat
Ronald Ross
Metge britànic.
Els seus estudis sobre l’etiopatògenia de la malària, que demostraren que el mosquit anòfels és el principal vehicle transmissor del plasmodi productor de la malaltia, permeteren la profilaxi d’aquesta malaltia Li fou atorgat el premi Nobel de medicina l’any 1902
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina