Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
sèxting
Dret penal
Enviament de continguts sexuals explícits, sobretot per mitjà de telèfons mòbils.
El terme prové de la fusió de sex i texting mot colloquial de l’anglès que significa elaboració i enviament d’un missatge, en principi de text però també d’imatge Els continguts del sèxting poden ser creats pels mateixos autors autofotos, autovídeos i, secundàriament, text o reenviats des de missatges de tercers usuaris Aquesta pràctica s’inicià a mitjan primera dècada del 2000, i ha tingut un gran creixement gràcies a les xarxes socials El seu ús, que en un principi se circumscrivia a relacions de parella, ha donat lloc a pràctiques de ciberassetjament escolar , sobretot entre…
Pere Massana Calvet
Rem
Remer conegut com Perot.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, a partir del 1952 competí pel Club de Rem Ruber i pel Club de Rem de Barcelona Guanyà diversos campionats i subcampionats de Catalunya i d’Espanya a mitjan segle XX, així com diverses regates internacionals Destaquen els títols estatals assolits a Barcelona en quatre amb timoner 1949, 1951, 1952 i en vuit amb timoner 1950, 1951, 1952 Formà part de l’equip espanyol de quatre amb timoner en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, i guanyà la medalla de bronze en la mateixa prova en el Campionat del Món 1951
Walter Gerardo Pandiani Urquiza

Walter Gerardo Pandiani Urquiza
RCD ESPANYOL
Futbol
Futbolista de sobrenom el Rifle.
A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià
Miquel Pagès Bauzà
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Format en el Cerdanyola Club d’Hoquei, hi jugà com a defensa fins que es retirà el 1971 Fou internacional amb la selecció espanyola, tant en categoria júnior, amb la qual fou subcampió d’Europa 1960, com en l’absoluta, amb la qual es proclamà campió del món 1966 Una vegada retirat, a mitjan anys setanta formà part de la junta directiva del Cerdanyola Club d’Hoquei, però seguí jugant com a veterà i el 1981 formà part de la selecció espanyola d’aquesta categoria que es proclamà campiona en un Europeu oficiós celebrat a Lisboa
mestre de cant
Música
Càrrec creat a la Baixa Edat Mitjana, dependent dels capítols de les catedrals, que tenia per missió ensenyar el cant litúrgic i les primeres lletres a petits cantors, els quals s’allotjaven sovint en la mateixa casa del mestre.
Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX
Ignasi Ubach
Literatura catalana
Pseudònim literari que utilitzaren un grup d’escriptors de la generació dels setanta.
Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…
Francesc Florit Ricart
Esports de tir
Tirador.
Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club
Aeromodelisme Club Manresa
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Manresa.
Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina