Resultats de la cerca
Es mostren 5703 resultats
Sant Iscle de Noals (Montanui)
Art romànic
Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica
Església de Palomera (Sopeira)
Art romànic
Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI
Castell de Perpella (Estopanyà)
Art romànic
L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell
Força de Sant Marçal
Art romànic
L’existència d’aquesta fortalesa és consignada gràcies a un document de l’any 1198, en què el rei Pere el Catòlic confirmà i concedí a Arnau d’Orla i els seus successors la força de Sant Marçal, en canvi de mil sous barcelonesos Sembla que els successors d’Arnau d’Orla es cognomenarien Santmarçal, família molt ben documentada durant els segles XIII i XIV Mort sense descendència Bertran de Santmarçal, a mitjan segle XIV la senyoria del lloc passà als Perellós A la vigília de la Revolució Francesa, el marquesat de Sant Marçal era de la família Delpàs
fagot
Fagot
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.
El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja si 1 a mi 5 La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…
Torre de Sant Jaume Sesoliveres (Igualada)
Art romànic
Torre de defensa existent a mitjan segle XI, que oferia protecció a la població de Sant Jaume ses Oliveres —Sanctum Jacobum de Aqualata —, tot centrantne, precisament, els habitatges, a la vegada que afrontava per orient amb camps de conreu, sobretot vinyes, i era a prop dels camins que anaven cap a Igualada i cap al riu Anoia Pertanyia als senyors d’Òdena fins que Guillem Bernat d’Òdena en feu venda al monjo Enric, al maig del 1057, i a partir d’aleshores entrà a formar part dels béns del monestir de Santa Maria de Montserrat
Sant Joan (Avinyonet de Puigventós)
Art romànic
Era la capella de la comanda hospitalera d’Avinyonet, de la qual hi ha notícia des de mitjan segle XIII, installada a l’antic castell d’Avinyonet, que és documentat des del final del segle XI Per la visita que l’any 1661 féu el comissari hospitaler sabem que la capella es trobava en bon estat Al començament del segle XX fou construïda al seu lloc la casa de la vila, que conservà l’estructura de la capella i n’aprofità els murs per a la seva construcció Es tracta, possiblement, d’una obra dels segles XVI i XVII
Walter Gerardo Pandiani Urquiza

Walter Gerardo Pandiani Urquiza
RCD ESPANYOL
Futbol
Futbolista de sobrenom el Rifle.
A mitjan campanya 2005-06, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Romangué al club blanc-i-blau fins la temporada 2006-07 i després de jugar amb l’Osasuna retornà a l’Espanyol per actuar-hi en l’edició 2011-12 Sumant les dues etapes, disputà 68 partits de Lliga i marcà 11 gols Guanyà la Copa del Rei 2006 i fou finalista de la Copa de la UEFA 2007 Fou el màxim golejador d’aquest torneig, amb 10 gols, xifra que el converteix també en el millor golejador de l’Espanyol en competicions europees És internacional uruguaià
Muça de Portella
Història
Funcionari reial.
Jueu El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona i, esporàdicament, d’altres localitats o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d’Aragó quan ja hi havia un batlle general, i així fins al principi del regnat d’Alfons II En la seva actuació l’ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael aquest serví també Jaume II Morí assassinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina