Resultats de la cerca

Fundat l’any 1923, competí en diverses categories d’àmbit català Equip habitual a primera i segona territorial, la temporada 2010-11 jugà en aquesta última categoria Juga al camp de futbol municipal

Fundat el 1922, tot i que es té constància que ja jugava el 1915 Ha competit sempre en divisions territorials i disposa de categories inferiors Juga al camp municipal de futbol Fort Pienc

En les eleccions municipals d’aquest any, coalitzat amb el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya , obtingué 90 vots 10,5% i 1 regidor

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 771 vots 25,3% i 4 regidors en les de 1999, 1265 vots 37,4% i 6 regidors Participà en l’Entesa pel Progrés Municipal

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sotsdirector el 1967 És autor de sarsueles, música lleugera i música per a pellícules

Fou fundat el 1986 Ha competit de manera majoritària a primera i segona territorials S’entrena al camp municipal de la Feixa Llarga Té un equip B i equips de futbol de base

La seva fundació és de l’any 1921 La categoria més alta en què ha disputat és la preferent territorial Juga al camp municipal Camí del Mig Té diversos equips de categories inferiors

Fou fundat el 1978 Ha arribat a jugar a primera territorial La temporada 2013-14 jugava a tercera catalana S’entrena al camp municipal Can Xaubet i té equips de futbol de base

Altres tasques que també sovint duen a terme són el salvament de persones en perill, l’assistència a persones accidentades a la via pública, amb asfíxia, ofec o grans cremades, desembaràs de vies públiques, el socors en cas de grans esllavissades, terratrèmols o inundacions, etc La industrialització, amb l’augment d’incendis urbans, feu necessària l’organització de cossos permanents dedicats a combatre els focs Així, n'aparegueren a França 1722, a la Gran Bretanya 1824, a Alemanya 1846 i, a la fi de segle, als EUA, alguns d’ells militaritzats, com els cossos de sapadors-bombers, d’origen…

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…