Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Format a Llotja Concorregué a exposicions barcelonines i obtingué medalla de plata el 1871 El 1875 guanyà una pensió Fortuny i anà a Roma Exposà també amb èxit sovint a Madrid, així com a Berlín 1891 i a Chicago 1853 Tot i que conreà la pintura d’història Els comuners de Castella a Valladolid , es dedicà especialment a l’escena realista, tractada amb un gran domini de la tècnica La migdiada de l’obrer, En alta mar , etc Té obres molt representatives al Museu d’Art Modern de Barcelona

Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metallúrgia colonial americana La minería y la metalurgia en la América española durante la época colonial 1955, La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial 1969, etc També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgia mexicana y de Hispanoamérica colonial 1973

Competí representant el Club Lee Young de Montcada i Reixac Campiona de Catalunya del 1998 al 2012, fou onze vegades campiona d’Espanya Aconseguí una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 i una altra en el Campionat del Món 2006 en la categoria de tècnica, i en categoria absoluta, el 2007, fou medalla de plata en l’Europeu i en el Mundial Formà part de la selecció estatal   Retirada l’any 2012, retornà a la competició el 2025 i el gener del 2026 es proclamà campiona de Catalunya en categoria sènior 2

Membre del Diagonal Bowling Club, amb el qual guanyà dues Lligues Catalanes 2011, 2012 i es proclamà doble campiona de Catalunya 2011 Formà part de la selecció de Colòmbia 1992-2010 i conquerí tres medalles en els Campionats del Món un bronze individual 1995, una plata individual 1999 i un bronze per equips 2003 Com a entrenadora, dirigí equips colombians de diverses categories i fou selec-cionadora catalana 2010-12, participant en la Copa del Món Qubica-AMF 2011 i classificant l’equip femení per a disputar el Mundial del 2013

Fundat el 1970, fou impulsat per Elen van Delf Els primers deu anys participà en les festes majors de diferents pobles de Catalunya i el 1980 s’afilià a la Federació Catalana de Majorettes i Bandes A partir del 1989 assolí els primers èxits en twirling en l’àmbit català El 1992 aconseguí la segona posició en l’especialitat de dance sènior al Campionat d’Europa D’altra banda, Laura Ros i Maite Jiménez reberen la medalla de plata en la modalitat de duo al Campionat d’Europa 1992 i al Campionat del Món 1993

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

Davanter que debutà amb l’Hospitalet 1992-94 a segona B Amb el Deportivo Alavés, on jugà quatre temporades 1994-98, aconseguí l’ascens a segona divisió Posteriorment, fitxà pel Leganés 1998-2000 i després passà al Gimnàstic de Tarragona 2000-06, on visqué un renaixement esportiu i dos ascensos a segona Finalitzà la seva carrera a la Sociedad Deportiva Eibar 2006-09, club amb el qual obtingué un nou ascens a la categoria de plata Jugà un partit amb la selecció catalana contra Xile al Camp Nou 2001

Fundat el 1989, l’han presidit Carlos Iranzo 1989-99, Fernando Gómez 1999-2003 i Roser Romero Els seus equips s’entrenen a les pistes del Bowling Pedralbes, que n’és la seu social Disposa de dos equips masculins i un equip femení de competició federada, els quals participen en la primera categoria de competicions estatals i internacionals En el seu palmarès destaquen les medalles de bronze 1997 i plata 1998 a la Copa d’Europa d’Equips Destaquen els jugadors Joan Ricart, Lluís Montfort, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents

Membre del Gimnàs Blume, guanyà la medalla de bronze en l’exercici de terra del Campionat d’Espanya 1944, i la medalla d’or en paralleles i de plata en terra 1946 D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya 1944, s’adjudicà les proves d’anelles, paralleles, terra i cavall amb arcs, i fou subcampió 1946, i guanyà l’or en l’exercici de terra i quedà segon en barra, anelles, paralleles i cavall amb arcs Contribuí a la victòria de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya del 1946