Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Antonio
Dansa i ball
Nom pel qual és conegut el ballarí andalús Antonio Ruiz Soler.
Estudià ball andalús amb Realito 1928-34, dansa clàssica amb Ángel Pericet i ball flamenc amb Frasquillo Formà parella amb la ballarina Rosario durant uns quinze anys 1939-53 Fundà companyia pròpia el 1953, amb la qual actuà als EUA Adoptà i coreografià sonates d’Antoni Soler en el seu repertori Fou director del Ballet Nacional Español del 1977 al 1983 Intervingué en diversos films
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les dues darreres…
Sossís

L’agregat de Soassís, a l’antic terme de Claverol (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís , de carbó, tancades el decenni dels anys cinquanta.
La seva església Santa Maria depenia de la parròquia de Montsor en depenia l’antic terme de Baiarri El canal de Sossís , que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís que té una potència installada de 3 000 kW i una producció mitjana de 20 000 000 de kWh Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
nombre
Gramàtica
Accident o morfema gramatical que oposa la representació d’una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d’una d’elles (pluralitat).
El nombre, doncs, dóna lloc a la distinció entre singular i plural Algunes llengües per exemple, el grec presenten també, a més, l’oposició entre dues individualitats nombre dual i més de dues d’elles El nombre és una categoria pròpia de les parts de l’oració que constitueixen el grup nominal substantiu, adjectiu, pronom, article, la qual determina també correlativament, en el pla sintàctic, el nombre del verb
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís
Ascensi Móra i Roig
Teatre
Actor teatral.
Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera
astàsia
Patologia humana
Dificultat de restar dempeus, tot i no existir paràlisi en els músculs dels membres inferiors.
Més que no pas una veritable paràlisi, és un trastorn en la coordinació dels moviments És combinada habitualment amb la dificultat de caminar o abàsia L' astàsia-abàsia és pròpia dels vells i dels individus presenils afectats d’arterioesclerosi cerebral, amb lesions de microreblaniment als nuclis grisos centrals del cervell nucli lenticular, nucli caudal N'hi ha una altra forma piscogènica o histèrica, sense lesions i de pronòstic més favorable
amorita
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central.
Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita
Fedre
Història
Literatura
Fabulista llatí d’origen traci.
Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Història
Segon marquès d’Almazán, comte de Monteagudo i guarda major del rei.
Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina