Resultats de la cerca
Es mostren 2411 resultats
estoc
Història
Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta.
Espasa estreta i llarga amb la qual hom només pot ferir de punta
maquineta
Maquineta de fer punta als llapis
© William Berry - Fotolia.com
Nom genèric de certs estris, aparells, etc, de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc.
parallamps
parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…
arcada
Música
En els instruments d’arc, nom que rep cada un dels dos possibles moviments de l’arc segons quin sigui el seu sentit: arc amunt, de la punta al taló, i arc avall, del taló a la punta.
Sovint s’utilitza, d’una manera poc precisa, com a sinònim de cop d' arc Els factors que, en cada arcada, influeixen directament en la qualitat del so són, entre d’altres el punt de la corda per on es passa l’arc, la pressió aplicada, la quantitat de cerres que frega la corda, el sector de l’arc que es faci servir -punta, centre o taló-, la rapidesa del moviment, l’extensió de l’arcada i la seva orientació o trajectòria
taló
Taló d’un arc de contrabaix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica
braç fonocaptor
braç fonocaptor
(CC0)
Electroacústica
En un tocadiscs, braç que sosté la càpsula fonocaptora en un dels extrems i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci pel damunt del disc seguint el camí fixat per l’avenç del solc.
L’altre extrem, o bé pivota sobre un suport vertical braç radial , i fa descriure a l’agulla una trajectòria corba, o bé es desplaça sobre una guia horitzontal, i aleshores li fa descriure una trajectòria recta i sempre perpendicular a la tangent als solcs braç tangencial El braç acostuma a ésser de forma tubular, i es fa prou lleuger perquè siguin mínimes les forces d’inèrcia que puguin distorsionar els moviments de la punta de lectura, però a la vegada amb la massa suficient perquè mai no arribi a ressonar amb les vibracions d’aquesta Prolongant-se més enllà del seu suport,…
ombrel·la
Ombrel·la del segle XIX (punta d'Anglaterra, teixit)
Museu Arenys de Mar
cap Ras
Punta dels Tres Pecats, a la Badia de Cap Ras de Colera
© Fototeca.cat
Cap
Cap del sector N de la Costa Brava, al límit entre els termes de Colera i de Llançà (Alt Empordà) que separa la badia de cap Ras
, al N, en la qual hi ha el nucli turístic de Garbet, de la cala Canyelles, al S.
bernat
Tecnologia
Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc, serveix per a assegurar la fulla de la porta.
Per assegurar una peça plegadissa, etc, introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària