Resultats de la cerca
Es mostren 2772 resultats
Lausana
Ciutat
Capital del cantó de Vaud, Suïssa, a la vora nord del llac de Léman (o de Ginebra).
La ciutat s’estén a diferents nivells, a partir d’un turó que domina el llac, on radica el nucli antic, centrat a la plaça de Saint-François, centre de negocis urbà Lausana és un centre bàsicament terciari i residencial, mentre que l’àrea industrial s’ha installat sobretot a Renens, nucli pròxim, d’uns 18 000 h, on predomina la indústria alimentària, de matèries plàstiques i mecànica de precisió La importància comercial de Lausana augmentà amb motiu de l’obertura del túnel del Simplon, l’any 1906, que la situà a la línia internacional París-Milà Hi destaca també la indústria hotelera…
Manifestacions del Primer de Maig
Sota el lema "Contra la pobresa salarial i social" es manifesten a les principals ciutats dels Països Catalans sindicats i forces polítiques A Barcelona, el líder de la UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Joan Carles Gallego, encapçalen la manifestació i amenacen amb una vaga general entre final del 2016 i principi del 2017 si no es deroga la reforma laboral Prenen part en la manifestació la consellera de Treball, Dolors Bassa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i representants d’ERC, el PSC, C’s, EUiA i Catalunya Sí que es Pot A València hi pren part també el president de…
escola sienesa
Art
Escola de pintura que es desenvolupà a Siena durant els segles XIII i XIV.
L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’…
Elegits els principals càrrecs de la Unió Europea
El Consell Europeu, la Comissió Europea i el Parlament Europeu elegeixen el seus màxims representants, que han de succeir Donald Tusk, Jean-Claude Juncker i Antonio Tajani, respectivament El 2 de juliol són elegits el nou president del Consell Europeu, el primer ministre belga Charles Michel a partir de l’1 de desembre i la nova presidenta de la Comissió Europea, la ministra de defensa alemanya Ursula von der Leyen a partir de l’1 de novembre El dia 3, els eurodiputats elegeixen nou president de la cambra, el portaveu socialista italià David Maria Sassoli, que el mateix dia…
Ramon de Plegamans
Història
Prohom barceloní.
Figurà entre els representants de Barcelona a l’assemblea de Pau i Treva de Tortosa 1225, preparatòria de l’atac a Peníscola El mateix any comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal, a Cerdanyola, i drets a Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet Fou benefactor de l’orde de la Mercè 1232-34 i d’altres obres piadoses El 1229, Jaume I el féu procurador per a la preparació de l’estol i proveïments per a l’expedició a Mallorca Acudí 1230 a rebre el rei en tornar d’aquesta conquesta, a la Porrassa, entre Tamarit i Tarragona Fou veguer de Barcelona 1202…
Fénix de Cataluña
Obra escrita (1683) per Narcís Feliu de la Penya en col·laboració amb MartíPiles, el nom del qual hi figura com a autor (possiblement ho fou de les idees, mentre que Feliu hi degué aportar l’estil i l’erudició històrica).
El text, a més d’una descripció de l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisi —força optimista— de la situació contemporània i proposa uns quants mitjans de redreçament, el principal dels quals havia d’ésser la formació d’una gran companyia de comerç, sobre model holandès, amb la funció de proporcionar capital a la indústria, al comerç i a la navegació Aquesta institució havia de tenir caràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i la protecció de la ciutat de Barcelona i de la generalitat i havia d’ésser dirigida per 60 …
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de…
François Morellet
Art
Artista francès.
Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys…
satem
Lingüística i sociolingüística
Dit del fenomen que presenten algunes de les llengües de la família indoeuropea.
Aquestes llengües presenten palatalització dels fonemes guturals millor “dorsals” i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió Tots dos termes són respectivament les formes que, com a representants característics de cada grup, l’avèstic i el llatí, posseeixen com a continuacions del numeral ‘cent’ sat∂m i centum , de l’indoeuropeu *kmtom amb oclusiva dorsal…
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina