Resultats de la cerca
Es mostren 7453 resultats
Figàlia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Arcàdia (Grècia).
Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa
Veliko Târnovo

Panoràmica de Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
el Bayon

El Bayon
keatl (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple búdic famós, situat al centre geomètric del recinte d’Angkor Thom (Cambodja).
Fou edificat per Yaśovorman VII segles XII-XIII i correspon al període final de l’art khmer Pertany al tipus de temple muntanya, de planta quadrada Enclou un complex sistema de galeries i conté unes torres característiques, ornades cadascuna amb quatre rostres monumentals del bodhisattva Lokésvara Són interessants els seus baixos relleus des del punt de vista iconogràfic i històric
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan segle IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als segles IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
nogai
Etnologia
Individu d’un poble turc format a partir de la gran horda nogai i establert al N de Caucàsia.
Els nogais, musulmans sunnites, constituïen tribus i criaven bestiar En el curs dels segles XVI i XVII foren impellits pels calmucs calmuc, i al segle XIX s’establiren definitivament a la vall del Kuban’ uns 52000 individus La llengua nogai pertany al grup turquès El 1930 començà a ésser escrita amb caràcters llatins, i des del 1938, amb caràcters ciríllics
Castelló
Sector o indret
Antiga batllia del municipi de Navès (Solsonès) estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló des dels segles XVI o XVII, dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloïa, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle
Mas Juny
Masia
Masia del municipi de Palamós (Baix Empordà).
Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions
Jeroni Lloret
Història
Erudit.
Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
concelebració
Cristianisme
Acció de concelebrar.
La concelebració eucarística , sempre normal a l’Orient, després del concili II del Vaticà s’ha tornat a estendre a l’Església llatina, en la qual, durant segles, havia estat reduïda a les misses d’ordenació A les Esglésies d’Orient hi ha també concelebracions d’altres sagraments, i actualment la litúrgia romana admet la concelebració de la unció dels malalts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina