Resultats de la cerca

Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics,…

Ordenat sacerdot el 1959, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1964, on obtingué el doctorat en geografia i història el 1984, i el 1986 es doctorà en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de Roma 1986 Professor d’història moderna a la Universitat de Barcelona  i d’història eclesiàstica moderna i contemporània a la Facultat de Teologia de Catalunya , de la qual fou degà 1973-79 i vicedegà 1994-2000, organitzà les primeres edicions del Congrés d’Història Moderna de Catalunya durant la dècada de 1980 i el Congrés d’Història…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Àrea de nidificació del cercavores Prunella collaris als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie regularment distribuïda a l’alta muntanya pirinenca, regió que abandona majorment en arribar les èpoques més fredes llavors davalla a comarques de relleus accidentats en els dominis de la muntanya mitjana i la terra baixa mediterrània, i es pot observar, fins i tot, just al nivell de la mar L’àrea de cria dels cercavores queda ben delimitada, puix que ocupa d’una manera força homogènia els estatges subalpí i alpí en el domini supraforestal, fins a l’inici de la regió de les…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…

Situació i presentació És el més meridional de la comarca, tascó entre la Noguera i el Solsonès Així, limita amb els termes de Vilanova de l’Aguda S, Tiurana i la Baronia de Rialb W de la comarca de la Noguera, amb els de Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera E i Odèn N del Solsonès i, finalment, també al N, amb els de Peramola i Oliana de l’Alt Urgell El terme s’estén a banda i banda del Segre sector del pantà de Rialb, des de la serra d’Oliana al NE fins a la del Pubill a migdia La major extensió de territori és a l’esquerra del riu, on ocupa tota la conca inferior de la Ribera Salada…

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Illia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug I de Cervera , fill dels esmentats Dalmau i Elisava, que ja apareix alguna vegada 1038 amb el cognom Cervera Vassall de Ramon Berenguer I, rebé rendes sobre Cervera ~1060 i prengué part en l’assemblea de Barcelona 1071 que aprovà la redacció dels Usatges En fou fill Ponç I de Cervera , que es casà amb Beatriu, vescomtessa de Bas, i incorporà el vescomtat de Bas El 1079 rebé part…

Sovint adoptava la forma de cinyell o de collar, i el brodat de conquilles prenia formes o motius geomètrics El seu valor depenia del color i del grau de finesa en l’elaboració L’intent dels anglesos i els holandesos de fabricar-ne industrialment s XVIII en comportà la fallida en l’aspecte comercial

Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Beuda N i W, Sant Ferriol S, Serinyà S i Crespià E, aquests dos de la comarca del Pla de l’Estany, i Cabanelles E, que pertany a l’Alt Empordà En la divisió territorial de Catalunya del 1936 Dosquers fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però l’any següent, el 1937, en fou segregat per a incorporar-lo a la Garrotxa i el 1969 fou agregat al municipi de Maià De fet, com Maià, es troba a la zona de transició entre la Garrotxa, l’Empordà i el Pla de l’Estany El terme municipal forma part del partit judicial de Figueres i…

Està constituïda per un conjunt de dotze instruments un flabiol i un tamborí, executats per una mateixa persona simultàniament, dos tibles, dues tenores, dues trompetes, un trombó, dos fiscorns i un contrabaix El tible i la tenora són instruments de la família de les xeremies D’origen popular, s’han anat desenvolupant a redós de la cobla des de la seva introducció al segle XIX, i avui dia s’identifiquen plenament amb aquesta formació instrumental El tamborí és un membranòfon de dimensions reduïdes amb caixa cilíndrica, doble membrana i antigament amb bordonera, i es percudeix amb la maceta o…