Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en…

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…

Comunitat rural de vida, de béns i de treball, sota un únic cap familiar kućegospodar, starješina, domačin , constitueix la base del dret familiar El cap és elegit anualment per tots els majors de divuit anys, i presideix el consell družina

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño

Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó 1295, no tingué descendència Vídua 1296, el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir 1309, les havia llegades

Centre de peregrinació des del segle VI, fou destruït pels musulmans vers el segle XII En les seves restes arqueològiques segles III-XI dC hi ha representades totes les èpoques de l’art búdic Cal destacar-ne la columna d’Ašoka segle III aC, nombroses estàtues del Buda de Mathūra, entre les quals sobresurt l’enorme Bodhisattva del Bala, el stupa Okamekh segle VI del període dels Gupta, juntament amb tota la creació plàstica d’aquest període segles IV-VII, en què el cos humà és tractat amb una gran finesa de modelatge

Fundat al s VII, potser per Fructuós de Braga, i dedicat als màrtirs antioquens Julià i Basilissa, abraçà la regla benedictina 922 Incorporat a la congregació vallisoletana 1505, forma part actualment de la congregació de Subiero 1893 En fou monjo BJFeijoo Del primitiu monestir resten una capella mossàrab i la portalada romànica 1228, situada en una ala del claustre petit s XIV La resta dels edificis —claustre gran i església— són del s XVIII Ha estat reconstruït després de l’incendi del 1951 Prop del monestir ha crescut un nucli urbà

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i…

És l’assentament indígena més ben conegut de l’Andalusia occidental És situat damunt d’un altiplà de 6,5 ha, en una zona poc fèrtil però rica en metalls Una primera ocupació amb cabanes aïllades a mitjan s VIII aC ja mostra indicis d’activitat metallúrgica Al final del s VIII aC es bastí la muralla, reforçada entorn del 500 aC A partir del s VII es desenvolupà un assentament urbà, amb edificacions quadrangulars separades per autèntics carrers Fou abandonat al principi del s IV, probablement a causa de l’exhauriment dels jaciments argentífers

És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental