Resultats de la cerca
Es mostren 13086 resultats
Associació d’Arquitectes de Catalunya
Arquitectura
Agrupació professional dels arquitectes catalans fundada a Barcelona el 1874.
Josep Oriol Mestres en fou el primer president A més d’un “Anuari” 1899-1929, l’Associació publicà dues revistes “La Ciutat i la Casa” 1925-27 i “Arquitectura i Urbanisme” 1931-36 Organitzà, a Barcelona, el IX Congrés Nacional d’Arquitectes 1922 i, a Barcelona i a Tarragona, el Primer i el Segon Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana 1932 i 1935, en els quals hom estudià la problemàtica de la construcció, l’habitatge i l’urbanisme a Catalunya El Sindicat d’Arquitectes de Catalunya, creat el 31 de juliol de 1936, es féu càrrec de l’estatge social de l’Associació
Les Arts i els Artistes
Associació artística fundada a Barcelona l’any 1910.
Aplegà un nombre variat d’artistes, entre els quals cal destacar Ricard Canals, Josep Aragay, Domènec Carles, Enric Casanovas, Joan Colom, Feliu Elias, Manuel Humbert, Xavier Nogués, Iu Pasqual i Joaquim Sunyer Isidre Nonell només hi participà en la primera exposició 1910 En fou animador, com a secretari, Francesc Pujols Organitzà exposicions collectives i conferències i publicà una collecció de monografies titulada també “Les arts i els artistes” El seu ideari, oposat a la imprecisió i al simbolisme modernista, era essencialment noucentista exaltació de l’esperit mediterrani i…
Aliança d’Intel lectuals per a la Defensa de la Cultura
Associació creada a València cap al 1934.
Nasqué com a filial de l’AEAR Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios UEAP Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, “Cuadernos de Nueva Cultura” La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la…
Antoni Maria Brusi i Mataró
Història
Editor i segon marquès de Casa Brusi.
Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria
Pere Borrell del Caso
Pintura
Educació
Pintor i pedagog.
Decebut de la formació rebuda a Llotja, s’inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles Retratista i autor d’escenes religioses, on encara sobreviu l’esperit dels natzarens, rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de crear, el 1868, una acadèmia particular enfrontada amb l’art oficial més en l’actitud que no pas en l’estètica Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, se’n beneficiaren Romà Ribera, Ricard Canals, Josep M Sert, Adrià Gual, Marià Pidelaserra, Xavier Nogués, etc
Climent Baixas i Cuyàs
Música
Compositor i organista.
Ingressà com a escolà a l’església de Sant Jaume de Barcelona, on estudià solfeig, piano i nocions d’harmonia amb el mestre de capella Nicolau Manent A setze anys substituí el mestre, i continuà els estudis d’orgue i composició amb Anselm Barba i Josep Ribera El 1874 entrà com a professor de música i mestre de capella als jesuïtes de Barcelona, i alhora desenvolupà una intensa tasca docent en diferents centres d’ensenyament religiós de Barcelona Fou un wagnerista fervent, fins al punt que el 1882 anà a Bayreuth a l’estrena de Parsifal Compongué majoritàriament obres religioses
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
Miscel·lània Penedesenca
Historiografia catalana
Revista editada per l’Institut d’Estudis Penedesencs creada l’any 1978.
De periodicitat anual, rep l’ajut de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis del Penedès La publicació recull treballs i investigacions de temàtica diversa, entre els quals predominen els relatius als arxius, inventaris i fonts documentals, i també s’hi afirma una voluntat d’estudi intercomarcal, sobretot dins l’àmbit del Penedès històric Alt i Baix Penedès i el Garraf Entre els anys 1986 i 1987 s’engegà una nova etapa certificada per un nou disseny Entre els seus collaboradors habituals destaquen Antoni Massanell, Albert Virella, Josep Gracia, Pere Mestre, Ramon Arnabat, Miquel…
Mai Enrera

Portada del núm. 100 (juliol del 1933) de la revista Mai Enrera
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Excursionisme
Publicacions periòdiques
Revista d’excursionisme que es publica a Barcelona des de l’1 de setembre de 1924.
És editada pel Club Excursionista de Gràcia En els primers números adoptà el títol de Butlletí del Grup Excursionista Mai Enrera i el 1924 alguns números portaren el títol de Butlletí del Grupo Excursionista Nunca Hacia Atrás Hi publicaren, entre d’altres, Eduard Fontserè, Josep M Guilera i Albinyana, Narcís Rucabado, Joan Amades, Pau Vila, Manuel Valldeperes i Eduard Toda Després d’haver estat suspesa el 1938, es tornà a publicar el 1939 amb el títol de Noticiario del Club Excursionista de Gracia El 1975 recuperà el títol original Des del 2010 es publica en línia
Club de Bitlles la Galera
Bitlles
Club de bitlles catalanes de la Galera.
Fundat el 2001, participa en competicions d’àmbit català i en la Lliga territorial de les Terres de l’Ebre Es proclamà campió de la Lliga nacional en totes les edicions disputades entre el 2005 i el 2011 També guanyà el Campionat de Catalunya de clubs en tres ocasions 2004, 2010, 2011 i diverses lligues territorials Destaquen els campions de la Lliga nacional individuals Joan Lleixà 2007, 2009 i Joan Josep Ferreres 2011, i els campions de Catalunya individuals Roser Cherta 2007, 2008 i Jordi Gilabert 2004 Des del 2008 utilitza les pistes municipals Promou l’esport escolar