Resultats de la cerca

Segons el fogatjament del 1381, aquesta vila, ara totalment abandonada, era de domini dels comtes de Pallars Passà posteriorment als ducs de Cardona No s’han trobat notícies de la seva església, dedicada a sant Martí, fins al segle XVIII, en la visita pastoral del 1758 a l’església de Santa Maria de Pessonada, de la qual Sant Martí era sufragània Actualment està totalment arruïnada, a l’igual que el poble

Aquesta torre era situada a Sant Gervasi molt probablement es tracta d’una altra de les moltes torres del pla de Barcelona documentada tardanament, però que pot tenir els seus orígens en època romànica A l’inici del segle XVI n’era la propietària Maria Manrique de Lara, filla del lloctinent de Catalunya El 1553 fou cedida a l’orde dels jesuïtes, i aleshores esdevingué la Torre dels Frares Negres

L’església parroquial de Santa Magdalena de Gombrèn és un edifici del segle XVIII, projectat l’any 1718 per Josep Morató i construït entre 1724 i 1734, que substitueix una església anterior, que existia ja l’any 1400, i al qual possiblement fa referència la fundació d’una capellania de Santa Maria de Gombrèn l’any 1108, i que el 1695 rebia la parròquia de Sant Pere de Mogrony

Situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Fonollosa Segurament que molt aviat tingué la categoria de parròquia, que encara conserva El lloc de Fonollosa és documentat des del 955 Funiliosa , mentre que l’església apareix citada el 1081, i abans del 1154 figura com a parròquia Tenia un altar dedicat a Santa Maria el 1397 L’edifici actual no respon a una edificació romànica

Apareix consignada en un document de l’any 941 en el qual Ansemun, senyor de Cameles, i la seva esposa Quíxol es venen els seus nombrosos dominis, entre els quals l’alou de Sant Feliu, amb les esglésies fundades en honor de santa Maria i sant Miquel Aquesta església de Sant Miquel es correspondria amb la que existia encara al segle XVIII dins el cementiri de Sant Feliu d’Avall

Aquesta església era una de les celles més antigues ecclesia S Johannis de Riardo , 820 creades pels monjos de Santa Maria de Vallespir Arles Era situada a l’oest del castell de Rard, a la vora de la carretera que conduïa al Voló per Sant Joan la Cella Les pluges del mes de juny del 1765 la feren esfondrar sobre el camí i les ruïnes foren enderrocades el mateix any

Inicià la carrera musical a Mataró, probablement a Santa Maria, on romangué fins el 1916, any en què fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot, càrrec que exercí fins a la seva mort el 1836 Compongué música sacra, de la qual s’han conservat un Dixit Dominus a vuit veus i una salve a quatre veus i orquestra dipositats a la Biblioteca de Catalunya

Estudià amb João Älvares Frouvo L’any 1685 ocupà el càrrec de mestre de capella a Santa Maria Magdalena, de Lisboa, i més tard a Nosa Senhora da Conceição Bona part de la seva activitat professional se centrà en l’ensenyament en diverses institucions religioses de Lisboa Publicà els tractats Arte minima, que com semibreve prolaçam tratta en tempo breve, os modos de maxima & longa sciencia da musica Lisboa, 1685

Competí en la modalitat eqüestre de raid Assolí la medalla d’or per equips a la Copa Interautonomies formant part de l’equip de la Federació Catalana d’Hípica, juntament amb Maria Álvarez, Santiago Oliva i Cristina Yebra 2007 Guanyà la medalla de bronze en aquesta mateixa competició en categoria individual muntant Balack 2007 També practicà el bàsquet a cavall amb l’equip del Club Eqüestre Esportiu Les Alforges

D’origen suec, estigué vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages Participà en les expedicions de l’entitat manresana a Grenlàndia 1972, a l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i a l’Himàlaia 1976, 1980, en la primera de les quals s’assolí el Makalu, segon 8000 català, i en la segona s’intentà el Lhotse Shar Compartí activitats amb Josep Maria Montfort i Montserrat Jou