Resultats de la cerca
Es mostren 41626 resultats
xarxa sense fils

Xarxa sense fils
© Telefónica
Electrònica i informàtica
Xarxa que funciona per radiofreqüència i permet que els dispositius mòbils, com ara portàtils, PDA, etc. puguin connectar-se a internet sense cap cable.
Una xarxa sense fils té dos components principals les estacions STA i els punts d’accés AP Poden operar en dues modalitats ad hoc , en la qual cada client STA es comunica directament amb els altres clients de la xarxa, i en modalitat d’infraestructura, on les STA envien els paquets a una estació central, el punt d’accés El client i el punt d’accés han d’establir una relació abans de poder intercanviar dades Aquesta relació pot tenir tres estats diferents sense autenticació i no-associat, amb autenticació i no-associat, i amb autenticació i associat L’intercanvi de…
programació orientada als objectes
Electrònica i informàtica
Metodologia de programació basada en els objectes.
En la programació orientada als objectes es fa un ús extensiu de l’encapsulació, l’herència, la sobrecàrrega i el polimorfisme Els avantatges de la metodologia són la reutilització de codi, via l’herència i el polimorfisme el manteniment dels programes, via l’ocultació i la compartició de codi, i la modificabilitat, gràcies a la qual no cal compilar tota l’aplicació si només s’ha canviat, per exemple, l’estructura interna d’alguns objectes Un dels inconvenients és que requereix un nivell d’abstracció i una disciplina per part del programador que no és fàcil d’…
fluconazole
Farmàcia
Antifúngic triazòlic.
Presenta una gran disponibilitat oral no influïda pels aliments i també es pot administrar per via parenteral És el fàrmac d’elecció en el tractament de la candidiasi esofàgica i en la candidiasi vaginal resistent a altres antifúngics en dones no embarassades Està indicat en les candidiasis que afectin qualsevol mucosa i en la criptococcosi, inclosa la meníngia, i en general en qualsevol micosi El seu ús està aprovat en la prevenció de la criptococcosi en pacients amb la sida, i de la candidiasi en pacients sotmesos a tractament immunosupressor Els efectes secundaris…
heretabilitat
Biologia
Proporció de la variabilitat fenotípica d’una població que és deguda a diferències genètiques.
Es calcula fent el quocient entre la variació causada genèticament i la variació total la causada genèticament més l’ambiental Que una determinada característica tingui una heretabilitat molt alta no vol dir que es transmeti pels gens, ni al revés, un tret que es transmet pels gens no ha de tenir neccessàriament una heretabilitat molt baixa o nulla, ja que l’heretabilitat depèn molt de l’ambient Així, com més homogeni és un ambient, més alta és l’heretabilitat, i si tots els factors del medi són idèntics per a tots els individus l’heretabilitat serà del 100%, ja que…
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni…
general
Lògica
Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de general i parlen…
Mohammed Faraḥ Aydid
Militar
Militar somali.
Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança…
Manuel Rafael Pol i de Quimbert
Història
Espia.
Durant el trienni liberal dirigí el llatzeret de Maó i collaborà en el diari liberal Tertulia Patriótica Mahonesa Tot i això, anà al Principat amb cartes de recomanació com a reialista i la Regència d’Urgell li confià diverses missions, algunes a França Capturat pels liberals octubre del 1822, es digué espia liberal i féu delacions tan importants que el govern constitucional el premià en lloc de punir-lo, puix que permeteren de conèixer les vinculacions d’eclesiàstics de Maó, Barcelona i Vic fins i tot el bisbe mateix de Vic, R Strauch amb la Regència d’Urgell Mai no ha estat…
Arnau Marc
Literatura catalana
Poeta.
Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb…
,
Pierre Carlet de Chamblain de Marivaux
Teatre
Literatura francesa
Autor dramàtic i novel·lista francès.
Començà la seva activitat literària amb una sèrie de novelles, que no tingueren gaire èxit A partir del 1720 es dedicà a la producció teatral comèdies moralitzadores i satíriques L’île des esclaves , 1725 L’île de la raison , 1727 i comèdies d’anàlisi, més interessants que les anteriors La surprise de l’amour , 1722 La seconde surprise de l’amour , 1727 La millor, però, és Le jeu de l’amour et du hasard 1730 Fou també autor de dues novelles importants La vie de Marianne , 1731 Le paysan parvenu , 1735, en les quals són més importants les reflexions de l’autor que no pas l’anècdota i el seu…