Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Orazio Benevoli
Música
Polifonista i mestre de capella de l’escola romana italià.
El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar fragments per…
Robert Prescott Stewart
Música
Compositor, organista i director irlandès.
Entrà a formar part de la capella de música de la Christ Church de Dublín El 1844 esdevingué organista d’aquella església i alhora del Trinity College, on començaren els seus vincles amb l’ensenyament universitari Es llicencià i posteriorment 1851 es doctorà en música, i el 1861 esdevingué professor a la universitat Durant bona part de la seva vida fou director de corals, de primer de tipus universitari, una tasca que compaginà amb l’exercici de les organisties El 1862 es convertí en organista a la catedral de Saint Patrick, un dels llocs més preuats de tot Irlanda El 1873 fou nomenat…
Henry Cooke
Música
Cantant, professor de música i compositor anglès.
La principal aportació de Cooke a la música anglesa de l’època posterior a la Restauració fou la introducció de les tècniques de composició i de cant de la música italiana al cor de la capella reial Ell mateix adoptà molts dels elements de la música italiana en les seves obres Amb tot, la seva contribució com a compositor fou de caràcter menor, i la seva importància rau en la tasca que desenvolupà a la capella com a professor de cant i com a mentor de joves talents Molts dels seus deixebles, per exemple P Humfrey, J Blow, M Wise, W Turner i T Tudwey, esdevingueren les figures principals de…
Karl Marx
Música
Compositor alemany.
S’inicià amb C Orff, i posteriorment estudià música a l’Acadèmia de Música de Munic del 1920 al 1924, any en què fou nomenat professor Dirigí el Bachgeschellschaftchor des del 1928 Durant la Segona Guerra Mundial ensenyà composició al Conservatori de Graz, del qual esdevingué professor titular el 1944 Dos anys després es traslladà al Conservatori de Stuttgart, on ensenyà composició i teoria, i el 1955 fou designat director de l’Escola de Pedagogia Musical Per damunt de tot, Marx es dedicà a la música vocal i coral, i feu aportacions destacades a la música per a joves a Alemanya, utilitzant…
Jacques Christian Michel Widerkehr
Música
Compositor alsacià.
Fou alumne de FX Richter i posteriorment anà a París 1783, on treballà com a mestre de música i violoncellista en l’orquestra del Concert Spirituel Destacà com a compositor de les anomenades symphonies concertantes , forma que gaudí de gran acollida entre els auditoris de la capital francesa En aquest gènere desplegà diferents propostes pel que fa als instruments solistes, tot mostrant especial predilecció per l’ús d’ambicioses combinacions d’instruments concertants de vent També compongué música de cambra, en què sobresurten els quartets de corda i un bon nombre de sonates i trios, a més de…
François Raguenet
Música
Teòric francès.
La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’edició de…
Jean de La Fontaine
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un llibret,…
Henri Kowalski
Música
Pianista i compositor francès.
El 1853 entrà al Conservatori de París per estudiar amb Marmontel, Prudent i Petit piano i Carafa i S David composició El 1858 començà una intensa carrera com a concertista de piano que el portà per tot Europa i als EUA Del 1880 al 1882 realitzà una gira de concerts a Austràlia, on aconseguí una certa fama com a virtuós del piano i com a compositor Encara que el 1883 tornà a Europa, finalment s’installà a Sydney el 1885 El 1886 fou nomenat director de la Societat Filharmònica d’aquesta ciutat Entre les seves composicions cal destacar l’òpera lírica Vercingetorix 1881, l’oratori The future…
Friedrich Klose
Música
Compositor alemany naturalitzat suís.
Deixeble d’A Bruckner a Viena entre els anys 1886 i 1889, fou professor de música de diferents acadèmies i escoles de música a Ginebra, Viena, Karlsruhe i Munic Interessat en la creació d’una música descriptiva, plena d’elements poètics, fou en el terreny del poema simfònic on pogué desenvolupar les seves inquietuds Fou fortament influït pel color orquestral de C Debussy, i poemes simfònics com Elfenreigen 'La dansa dels elfs', 1892 o Das Leben ein Traum 'La vida, un somni', 1896 el converteixen en un dels compositors suïssos més significatius del segle XX Tot i el gran nombre de projectes d’…
Esther Edith Gerson-Kiwi
Música
Musicòloga israeliana d’origen alemany.
Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda com una…