Resultats de la cerca

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

Desenvolupà una gran activitat de promoció de la llengua i la cultura catalanes Collaborà en la installació de llibreries dedicades a temes autòctons, com ara Can Boïls, Concret, 3 i 4, i en la distribuïdora Brot Fou editor i director de la revista Gorg Publicà En defensa del regionalismo proceso a la revista Gorg 1976, Els xiquets i la circulació 1971 i, juntament amb Maria Àngels Martínez Castells, València 1970

Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà

Fou alumne de Canevari Treballà en el baptisteri de Sant Pau Extramurs avui destruït, collaborà amb Vanvitelli en el palau Odescalchi, de Roma, i construí Santa Maria in Gradi, a Viterbo, però deu la fama a un dels monuments més representatius de Roma, la Fontana di Trevi, que li fou encarregada el 1732 construïda aprofitant com a fons la façana del Palazzo Poli, aconseguí un escenari barroc d’un gran efecte

A Roma fou alumne de Canova i Thorwaldsen Conservador del Museo del Prado, a Madrid 1829, li'n fou encarregada la part escultòrica de la façana És autor del sepulcre del cardenal Lluís Maria de Borbó i de Vallàbriga catedral de Toledo, del de la comtessa de Chinchón palau de Boadilla del Monte, del baix relleu Hèctor acomiadant-se d’Andròmaca Academia de San Fernando i de nombrosos retrats

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Deixeble d’Emili Casals i Camps, continuà la seva acadèmia de dibuix i pintura de Barcelona, després convertida en Acadèmia Valls 1926 Hi estudiaren, entre altres, JO Jansana, Joan Montcada, Modest Cuixart i Antoni Tàpies Com a creador, conreà tots els gèneres amb precisió acadèmica i féu diverses exposicions des del 1917 Fill de l’escriptor i banquer Josep Maria Valls i germà del també escriptor Magí Valls 

El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871

Aquesta església és al petit nucli de Montcortès, prop del castell És un edifici del segle XVI que és probable que tingui orígens altmedievals Depèn eclesiàsticament de la parròquia de Sedó En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 es confirma la subjecció a la canònica de la parròquia de Sedó i de les seves sufragànies, una de les quals devia ser la de Montcortès