Resultats de la cerca

Fou un dels mestres de la rocaille , de la qual donà un gran nombre de fórmules Fou orfebre i decorador oficial de Lluís XV Exposà les seves teories sobre la rocaille especialment en el projecte del canelobre per a l’habitació del rei 1728, que es conserva al Musée des Arts Décoratifs Publicà diferents tractats sobre decoració

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera

Molt popular, escriví un gran nombre de poesies Canzoniere , 1710, d’un valor artístic modest, però no mancades d’una certa musicalitat Autor de comèdies i de tragèdies, hi introduí el doble heptasíllab, anomenat martelliano , que volia ésser l’equivalent de l’alexandrí francès La seva obra més coneguda és el poema escrit en hendecasíllabs Femia sentenziato 1724

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Profundament catòlica, en succeir el seu pare, Josep I, destituí el marquès de Pombal i desféu en part la seva obra En morir el seu marit 1786 i el seu fill gran 1788, embogí gradualment i el seu fill Joan hagué d’assumir la regència 1792 Davant la invasió napoleònica 1807 fou duta al Brasil amb la família reial

Prengué l’alternativa el 1939 de mans de Rafael Jiménez Chicuelo Figura indiscutible del toreig, li imprimí un estil característic i molt personal i excellí com a matador Gaudí, en vida, d’una gran popularitat, i la seva figura, mitificada després de la seva mort a l’arena, ha passat a formar part dels clàssics del toreig

Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya

La temàtica sobre la Segona Guerra Mundial i la postguerra ocupa una part important de la seva novellística, com Prva četa ‘La primera companyia’, 1951, Tuda zemlja ‘Terra estrangera’, 1961 i Tišine ‘Silencis’, 1961 Altres novelles de gran complexitat psicològica i formal són Derviš i smrt , ‘El dervitx i la mort’, 1962 i Trdava ‘La fortalesa’, 1970