Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
Ceferí Clavero i Lloris
Literatura
Poeta en català i en castellà.
Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces
Robert Hooke
Astronomia
Filosofia
Física
Físic, astrònom i filòsof anglès.
Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
Hans von Diebitsch
Història
Militar
Mariscal prussià.
El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka
François de Cuvilliés
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i adornista francès.
Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom
Samuel Crompton
Indústria tèxtil
Teixidor i mecànic anglès.
Després de més de cinc anys de temptatives, construí 1779 una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny
bordó
Música
En l’orgue, joc labial tapat amb llargària real de 4', però amb sonoritat de 8'.
De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-
slap bass
Música
Efecte produït al contrabaix per mitjà d’una variant de pizzicato, la qual consisteix a exagerar l’acció de tensar la corda, de manera que en alliberar-la aquesta percudeixi el batedor.
Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta
acoblament
Música
Mecanisme de l’orgue que permet de fer sonar, a la vegada, les notes de diversos teclats a partir d’un de sol.
Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu
inxa

Inxa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Generador de so dels aeròfons de doble llengüeta constituït per dues làmines simètriques i elàstiques situades a l’extrem superior del tub, que obturen de forma periòdica el pas de l’aire a l’entrada d’aquests instruments.
Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377