Resultats de la cerca

Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví 1668 i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669 Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època Sembla que escriví també comèdies que foren representades Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces

Defensà l’ús de les temperatures corresponents a la congelació i l’ebullició de l’aigua per a establir els extrems de l’escala termomètrica, exposà els fonaments de la teoria ondulatòria de la llum, demostrà que tots els cossos es dilaten per efecte de la calor i descriví la llei de la deformació elàstica que duu el seu nom

Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment

El 1806 passà al servei de Rússia amb el nom d’Ivan Ivanovič Dibič Gaudí de la confiança d’Alexandre I i de Nicolau II Durant la guerra russoturca 1828-29 s’emparà de Varna i Adrianòpolis, la qual cosa li valgué el títol de Zabalkański ‘el qui travessà els Balcans’ Derrotà els insurrectes polonesos 1830-31 a Grodków i a Ostrołęka

Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom

Després de més de cinc anys de temptatives, construí 1779 una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny

De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-

Així, un so percussiu indeterminat sona acompanyant la nota produïda per la pròpia vibració de la corda Recurs equivalent al pizzicato Bartók , fou utilitzat durant la primera època del jazz per contrabaixistes com John Lindsay i Pops Foster Amb el mateix nom es coneix un efecte semblant produït al baix elèctric i que es desenvolupà a partir del final dels anys setanta

Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu

Es tracta d’una peça intercanviable, fixada al tub de l’instrument per mitjà d’un tudell, fabricada generalment de canya o fusta -sovint pels mateixos instrumentistes- Existeix des de l’antiguitat Els primers aulos grecs ja sonaven amb aquest accessori, i el nom català apareix per primera vegada, amb l’ortografia enxa , en documents de la Corona d’Aragó del 1377